El projecte de refundació del catalanisme ja comença a tenir forma. La casa gran de Mas, o almenys les seves primeres parets, s’han començat a veure durant aquest cap de setmana. Salvada l’enèsima crisi entre CDC i Unió, segurament la primera amb risc real de separació, Artur Mas s’ha posat a treballar de cara a les pròximes eleccions. El president de CiU té clar que si no aconsegueix ser president, els pròxims seran els seus últims comicis catalans al capdavant de la federació.
Mas és conscient que per ser el successor de José Montilla no només necessita una victòria més contundent que la de 2006, sinó que ha d’evitar de totes totes que ERC, ICV i PSC tornin a sumar. Amb aquesta premissa i veient que, ara per ara, ni convergents ni republicans –malgrat la bona voluntat d’alguns dels seus membres- semblen capaços de refer els ponts trencats des del pacte CiU-PP, a Mas no li queda cap més opció que recuperar el terreny perdut per CiU aquests últims anys.
Per aconseguir el seu objectiu Mas no es pot permetre perdre ni un vot més dels seus i, a més a més, ha de recuperar part de l’electorat que el pacte amb el PP es va endur cap a ERC i, en menor mesura, al PSC. Per al primer objectiu, el líder convergent ha decidit crear la figura d’un número 2 al partit i col·locar-hi el que segurament és l’home més estimat dins de l’electorat de CDC, Felip Puig. Amb ell al capdavant del partit, Mas garanteix la tranquil·litat al partit i calma el sectors més sobiranistes, que veuen a Puig un dels seus. De pas, l’exconseller d’Obres Públiques també pot ajudar a captar el vot de l’electorat fronterer amb ERC, sobretot si els republicans continuen sense aixecar veu contra els limitats plantejaments nacionals del president Montilla.
L’altra paret de la casa gran que Mas ha ensenyat és Oriol Pujol. El fill de l’expresident ocuparà el càrrec de portaveu al Parlament, un càrrec per al qual algunes veus del partit opinen que encara està verd. De fet, Pujol s’ha disputat el càrrec amb Josep Rull, un altre dels que tenen un bon futur per davant. Però el major pedigree (i transversalitat política) de Pujol i la necessitat de Mas de tenir a favor (i vigilar-lo de prop) el fill de l’expresident ha fet inclinar la balança.
Felip Puig i Oriol Pujol són, doncs, els dos pilars que hauran d’aguantar la casa gran del catalanisme. Sobiranisme i transversalitat és la recepta per menjar-se una part del pastís electoral que ara té ERC.
