És ben conegut que els socialistes catalans sempre han pensat que TV3 i Catalunya Ràdio eren una anomalia que calia corregir. Que va ser un error permetre que CiU creés una televisió amb criteris nacionals. Fins ara, però, l'odi visceral a TV3 -i a tots els símbols nacionals- havia quedat dissimulat perquè el gruix de la crosta nacionalista del PSC havia pogut aguantar les andanades del sector espanyolista. Però resulta que del PSC Reagrupament i del PSC Congrés, dos dels partits fundacionals del PSC el 1978, ja no en queda quasi res. La Federació Catalana del PSOE s'ha acabat cruspint els sectors catalanistes del partit. Nadal, Tura, Geli o el semiretirat Obiols són figures residuals que van camí de desaparèixer abans que acabi la legislatura. O, alguns, fins i tot abans, si Esquerra ho permet.
La depuració que han dut els homes del president ha estat de manual. I és en aquest context que cal entendre la sortida de l'armari de Joan Ferran i el silenci còmplice que ha tingut el PSC i tots els membres socialistes del govern. Si realment el PSC no té la mateixa opinió que el president de la federació de Barcelona no s'ha notat gens. Com ja va explicar aquest diari darrera de les declaracions de Joan Ferran hi havia la intenció dels socialistes de trencar les negociacions per renovar el consell d'administració de la Corporació Catalana de Radiotelevisió, que anaven camí d'acabar amb un acostament entre CiU i ERC, que estaven disposats a bloquejar les posicions del PSC. De pas, Ferran també ha aconseguit fer desaparèixer de les portades dels diaris les conseqüències de la manifestació nacionalista.
El moviment de fons a l'interior del PSC és imparable. El magma del Baix Llobregat avança i ha convertit el partit amb una repartidora de càrrecs ja sense cap més ideologia que la de perpetuar-se en el poder. Un any després de la seva arribada a la Casa de les Canonges, el president Montilla encara no ha explicat quin és el seu projecte de país. Ho reconeixen els mateixos socialistes que formen part de Convenció per al futur, un corrent creat catalanista creat per Raimon Obiols i Antoni Castells.
Mentrestant Joaquim Nadal i Montserrat Tura aguanten a les seves trinxeres com poden. Sobretot el primer va amb peus de plom en totes aquelles decisions que pren i la prova més evident és que l'han obligat a rebaixar el to de les seves opinions sobre la ministra de Foment, Magdalena Álvarez. La sortida de l'armari, però, té dos grans riscos. En primer lloc, la pèrdua de vots. I, en segon lloc, però no menys important, posa en perill els pactes amb Esquerra ja que després de la conferència d'Artur Mas i la seva proposta al dret a decidir els republicans ja no poden defensar davant dels seus votants i militància crítica que l'horitzó nacional del PSC i CDC són el mateix.
