L'expectativa era molt alta. Potser massa. Potser per això no haver arribat per molt poc al 30% de participació pot deixar cert regust agredolç. Però el cert és que avui 200.000 catalans s'han expressat a favor de la independència. I això no pot considerar-se una altra cosa que un èxit.
Era molt difícil que en una jornada com la d'avui, amb molt de fred, els diferents referèndums s'acostessin a la participació del referèndum d'Arenys de Munt. La localitat maresmenca va saber triar molt bé la data i va tenir l'avantatge de ser la primera. El 13 de desembre segurament, doncs, no era la millor data per buscar un alta participació.
Amb tot, la participació en els 166 pobles de 29 comarques es pot considerar alta. Cal recordar que els referèndums no han comptat amb el suport de cap partit polític ni de les institucions catalanes. Tot s'ha hagut de fer a base de voluntarisme i sense cap plataforma mediàtica que promocionés les votacions. En molts dels pobles on s'ha votat hi ha hagut gent que no ha pogut votar perquè hi ha anat més tard de les vuit.
En qualsevol cas, el resultat del referèndum -amb un 98% de vots a favor- indica que alguna cosa està canviant a Catalunya. El silenci social s'ha acabat i és evident que el model de la Constitució del 78 i del nou Estatut ja no és vàlid per a molts catalans. A mitja jornada, el mateix Joan Puigcercós ha reconegut que ara ja no hi ha excusa per no convocar un referèndum vinculant en la pròpia legislatura. Seria bo, doncs, que aquesta fos la condició sine qua non dels republicans per tornar a entrar al govern.
Prova del triomf de tot plegat són les paraules del portaveu del Partit Popular, Esteban González Pons, que ha assegurat que el "referèndum no té validesa jurídica, però políticament pot tenir molta transcendència". Les paraules de Pons són reveladores de la por dels espanyols a què els actes d'ahir siguin el tret de sortida per a una consulta vinculant que, a hores d'ara, molts veuen com a inevitable.
Un altre dels triomfs de la jornada és la presència del referèndum en els mitjans de comunicació internacionals. Cap d'ells, ni la BBC ni el New York Times ni Le Monde han deslegitimat les consultes i s'ha sorprès per a l'alta participació ciutadana, un fet impensable en altres països en una iniciativa semblant.
