Les consultes celebrades diumenge passat han deixat un regust agredolç en el món sobiranista. L'èxit de la convocatòria, que a nivell polític és indubtable, ha quedat enterbolit per la picabaralla que han obert les diferents plataformes convocants de les consultes, motivades per uns resultats poc contundents a nivell de participació que han fet aflorar diferències estratègiques importants.

Passada l'eufòria, amb les xifres damunt la taula, hem de reconèixer que les consultes només han funcionat amb èxit a Osona, on la participació ha estat del 40%. A la resta del país el resultat ha estat desigual, amb fracassos sonors inclosos, com el de Vilanova i la Geltrú, on només va votar el 15% dels convocats a les urnes. Aquesta desigualtat obliga el moviment sobiranista a reflexionar sobre quins són els propers passos a seguir i a preguntar-se si és ja el moment de fer el salt a Barcelona o fins i tot, de plantejar una consulta a nivell nacional. Hi ha dubtes raonables de que hi hagi prou capacitat de mobilització per convertir aquests reptes en un èxit.

Les picabaralles públiques d'aquests dies incrementen els dubtes i més quan un sector de la Coordinadora ja ha anunciat obertament que es vol convertir en un partit polític. s un desig legítim, però a partir d'ara caldrà delimitar molt bé qui juga a construir un moviment civil per la sobirania i qui està utilitzant les consultes per promoure la seva carrera política personal. El que no es pot fer és jugar amb la bona fe dels milers i milers de voluntaris que van fer possible les consultes de diumenge passat.