No ho té fàcil aquests dies Artur Mas. Malgrat la crisi evident, la majoria de mitjans de comunicació del país segueix marejant la perdiu i no s'atreveix a posar nom als responsables de la crisi. S'imaginen què passaria si aquesta crisi hagués tingut lloc amb el PP, d'Aznar o qui sigui, a la Moncloa, i amb CiU a la Generalitat?
Segurament enlloc d'una manifestació de mínims dissabte passat, la mobilització hagués estat molt més alta. No cal dir que els sindicats haguessin posat tota la carn a la graella i la majoria d'opinadors hagués creat el caldo de cultiu necessari perquè es deixés de parlar de desenes de milers de persones a parlar d'èxit rotund i de vaga general a tocar de la cantonada. Però en comptes de tot això, a les pàgines d'economia se segueix parlant de les hipoteques subprime dels Estats Units, de l'avarícia dels banquers o dels sous dels executius. Poques pàgines, però, es dediquen a la crisi del model productiu a l'Estat -i també a Catalunya- o a parlar de si funcionen o no els plans d'estimulació econòmica dels diferents governs.
Aquesta invisibilitat de les accions dels governs -completament superats per la crisi- fa, de retruc, encara més difícil l'acció de l'oposició. El problema de Mas és que si entra a la crítica destructiva, cosa que seria legítima, se l'acusarà de desestabilitzar el país i d'agreujar a la crisi. I que si fa una crítica tènue, com ha fet fins ara, la repercussió de les seves paraules no passa d'un breu.
El repte de la conferència d'ahir era, doncs, d'aconseguir un equilibri entre els dos extrems. I, d'entrada, cal dir que el discurs de Mas, almenys en aquest punt, va complir les expectatives. Sense ser excessivament explícit en la crítica al govern, el president de CiU sí que va ser capaç d'assenyalar els punts on la intervenció pública ha fallat. Més que les actuacions en sí, Mas va criticar la incapacitat del govern per liderar i guanyar la confiança del país.
Lluny de la picabaralla, Mas es va mostrar molt còmode en un terreny a mig camí de la política i la macroeconomia, on el candidat convergent, per exemple, es mou molt millor que el president Montilla. Només fa una setmana que el president va ensenyar les seves cartes davant la crisi en una conferència al Cercle Financer de la Caixa. Tot i que el fons dels dos discursos no són molt diferents, el to i la convicció que desprenien un i altre a l'hora de parlar d'economia era molt diferent.
En qualsevol cas, Mas va saber sintetitzar bé la crítica amb les seves propostes, que van suscitar molt bons comentaris entre els assistents a la conferència. Lluny dels focus de la Casa Gran i en el terreny que millor es mou, Mas guanya punts.
