La campanya que està dirigint el diari Avui a favor de la convocatòria d'una gran manifestació unitària en contra de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut sembla que està quallant. Primer va ser Òmnium qui es va mostrar disposat
a liderar-la per recuperar el seu paper en l'eix central de la societat civil catalanista. I els partits catalanistes, un rere l'altre, si han anat afegint.
S'hi ha afegit Convergència i Unió, que després d'aguantar l'envestida del finançament no li queda més remei que posar tota la carn a la graella just quan falta un any per les eleccions. Si ha afegit Esquerra Republicana que, després d'acceptar les rebaixes del finançament, ha de fugir de l'abraçada de l'ós que suposa anar de bracet amb els socialistes en tots els grans temes.
En canvi, ni PSC ni PP s'hi ha afegit. I, això, malgrat les posicions crítiques dels representants més notables de l'ala catalanista del PSC, marca una divisió. Una ratlla que marca qui està disposat i qui no a acceptar l''status quo' que marquen els representants del PSOE i el PP a l'alt tribunal espanyol. Entre qui pensa que la sobirania de Catalunya és propietat dels catalans i qui pensa que per sobre de la nostra voluntat nacional hi ha el de les institucions espanyoles.
Era d'esperar que el PP, que ha fet bandera -tot i que a vegades l'amagui- de les seves posicions antiestatut, estigui en contra de la manifestació. Però el paper del PSC, com a mínim, comença a ser hipòcrita. Amb un tema de la importància de l'Estatut l'ambigüitat és una frivolitat que el partit que ostenta els càrrecs institucionals més importants de Catalunya no es pot permetre.
No n'hi ha prou amb què Maragall estigui disposat a sortir al carrer -ja no és ningú al carrer Nicaragua- ni que Antoni Castells o Joaquim Nadal mostrin la seva voluntat d'estar al costat dels catalanistes a l'hora de protestar contra l'Estatut. No estar amb la voluntat del poble de Catalunya és una posició que el PSC no es pot permetre.
El president Montilla no pot amargar més el cap sota l'ala. Amb l'Estatut no serveix l'ocultisme de la negociació del finançament. Aquí no hi haurà xifres màgiques que s'estirin o s'allarguin segons faci la suma el conseller Castells o Artur Mas, aquí hi haurà una sentència reinterpretant el text i la retallada d'articles cabdals. No hi ha ambigüitat possible. O millor dit, amb ambigüitat no hi ha catalanisme possible.
