El PSC i els seus socis al Govern (i també Unió Democràtica des de l'oposició) sempre havien dit que és el president de la Generalitat, José Montilla, qui havia de posar-se al front d'una resposta catalana al Tribunal Constitucional un cop es fes pública la sentència. La sentència no ha sortit encara i a hores d'ara si ho fa abans de les eleccions serà demolidora, atès que són els magistrats conservadors de l'alt tribunal els qui ara duen la iniciativa. Però tot plegat no ha evitat que les decisions es precipitessin a Catalunya i que de les crides a la unitat es passés a les iniciatives en el terreny polític.
De moment Montilla ha optat, com era previsible, per circumscriure les accions al Parlament de Catalunya, on el PSC no té cap mena de servitud amb els socialistes espanyols com si que els passa al Congrés, on comparteixen grup parlamentari. CiU, com era de preveure, ha intentat un cop més fer entrar en contradicció el PSC i el PSOE. I, de moment, Montilla ha optat per tibar la corda amb un Zapatero que està convençut que acabarà separant-se del PP en l'assumpte de la renovació de l'alt tribunal. De fet, i després d'unes primeres declaracions de José Bono i José Blanco donant tot el seu suport a l'actual alt tribunal i legitimant-lo per jutjar l'Estatut, el dimecres van començar a rectificar. El primer d'ells Zapatero que va assumir la seva part de culpa per no haver estat capaç de canviar l'àrbitre.
Montilla està doncs intentant que el PSOE revisi la seva situació i que els seus 25 diputats a Madrid no es vegin de nou en la conjuntura d'haver de triar entre els interessos de l'autogovern català i la fidelitat al PSOE. El Parlament farà, amb un amplíssim consens, una resolució la setmana vinent exigint la renovació del TC que caldrà veure en quins termes es redacta i a què obliga després a Madrid als partits catalans.
En tot cas, i mentre no hi hagi sentència en ferm, totes les iniciatives que des de Catalunya es puguin prendre queden en el camp simbòlic. s el que volien Montilla i el PSC, que han aconseguit per ara liderar i mantenir la unitat. Haver de prendre decisions dràstiques si hagués arribat la sentència a pocs mesos de les eleccions era un escenari que no els agradava gens i que són conscients que encara no està allunyat.
