No només va actuar com a president in pectore, sinó que va ser capaç de respondre tots els atacs dels seus rivals. Com han assenyalat la majoria d'analistes, Artur Mas va guanyar un debat en què tenia molt a perdre-hi. L'altre gran triomfador de la nit va ser Joan Puigcercós, que va saber trenar un discurs coherent com feia molt de temps que no se li sentia al líder d'Esquerra. El gran derrotat, en canvi, va ser el president Montilla, incapaç de sortir del guió marcat pels seus assessors i contraargumentar la resta de candidats. Només el va salvar el minut final amb la proposta del cara a cara amb Mas.
A diferència de Montilla, Mas va saber combinar perfectament el discurs que li havien preparat els seus assessors amb respostes contundents a tots els seus rivals, sobretot amb Montilla. Només Puigcercós el va aconseguir acorralar quan li va oferir acordar el concert econòmic a canvi de donar suport a un referèndum per la independència si Madrid rebutja un nou pacte fiscal. Amb tot, Mas va saber sortir de l'atzucac mantenint una certa ambigüitat, però alhora insinuant que sí que té el referèndum com a horitzó final.
Puigcercós, de qui cal dir que el format l'afavoria, va tornar a recordar aquell portaveu al Congrés de Diputats que feia posar molt nerviosos a PP i PSOE. Conscient que ha d'esperonar els seus, aquesta vegada Puigcercós va parlar més d'independència i menys de polítiques socials, una manera de desmarcar-se del que ha fet el partit en els darrers quatre anys.
Tampoc va fer un mal debat el candidat Herrera. Conscient també que no es dirigia a un públic ampli sinó al seu segment de votants, el líder de ICV va defensar les polítiques més esquerranes del tripartit sense la demagògia a què ens havien acostumat els seus predecessors. També va ser hàbil quan va censurar Alícia Sánchez-Camacho per parlar en castellà.
A diferència d'Herrera, Montilla sí va fer ús d'arguments demagògics. Per exemple, a l'hora de titllar CiU de neoliberal o apel·lant als 23 anys de Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat. Només s'entén la seva proposta d'un debat si té una carta molt ben guardada a la màniga o si espera que una derrota clara creï certa empatia.
Ni guanyadors ni perdedors es pot considerar als altres dos candidats, que es van dedicar a incendiar el debat amb els temes lingüístics i identitaris. Bo en els arguments, però maleducat en les formes, el candidat de Ciutadans, Albert Rivera, va superar Sánchez Camacho en gairebé tots els punts. La candidata popular no va estar a l'alçada del que s'espera d'un partit que pretén governar.
