La pluja tòxica de filtracions sobre la sentència del Tribunal Constitucional, interessades i gens ingènues, ha tornat a encendre les alarmes de la política catalana. No cal una sentència per retallar un Estatut que ja va néixer ribotat, però és cert que l'actuació del Tribunal Constitucional genera indignació, perquè porta tres anys potinejant el text, cosa que vol dir que costa més elaborar la sentència que fer el mateix Estatut.
I democràticament parlant, és més que dubtós que un tribunal polititizat i desprestigiat hagi de dir alguna cosa sobre una llei que al seu dia ja va ratificar el poble de Catalunya en referèndum. En aquest clima, les paraules de José Luís Rodríguez Zapatero demanant "calma" i assegurant que la cosa pot acabar "raonablement bé" sonen a sarcasme, sobretot si surten de la mateixa boca que va prometre "respectar l'Estatut que aprovi el Parlament de Catalunya". La credibilitat del president del govern espanyol és nul·la i a aquestes alçades, el que hauria de fer és demanar que el TC s'inhibeixi de dictar sentència.
Com que això no passarà, les forces polítiques catalanes haurien de començar a preparar la resposta. Confiar a hores d'ara que la sentència validarà la constitucionalitat de l'Estatut és d'ingenus. Però també és cert que malauradament Catalunya no té un pla B per fer front a una agressió contra l'autogovern d'aquesta magnitud. Fa tres anys que se sap que hi haurà sentència, però els partits, enlloc de preparar-se per la resposta s'han limitat a especular, movent-se purament en el tacticisme. Arriba l'hora de la veritat i continuem en pilotes.
