L'aparell socialista ha volgut convertir la intervenció de José Montilla al Senat en una gran victòria perquè finalment el PSOE accepta renovar els membres del Tribunal Constitucional. Renovar suposarà acceptar dos membres a proposta del PP de reconegut tarannà espanyolista i a banda, constituir una majoria progressista, que tampoc és cap garantia de respecte pels continguts de l'Estatut, com s'ha vist els darrers mesos amb diverses propostes de sentències que han elaborat magistrats d'aquesta orientació. Es tracta, doncs, d'una victòria pírrica, que l'única cosa que aconsegueix és allargar encara més el tràmits i ajornar la sentència probablement fins a després de les eleccions catalanes, que era un objectiu compartit per socialistes catalans i espanyols.
Montilla ja s'havia encarregat que aquest canvi de posició del PSOE coincidís amb la seva intervenció al Senat. El va cuinar en una trobada amb Zapatero pocs dies abans a la Moncloa, però el pacte té un preu, no citar la proposta de reforma del Tribunal Constitucional que va aprovar el Parlament de Catalunya i que el president de la Generalitat va obviar en el seu discurs, tot i que es va registrar el mateix dia a les dependències del Senat. Es tracta d'una proposta de mínims consensuada a la cambra catalana que com a mínim introdueix algunes garanties de funcionament del Constitucional per evitar casos com el de l'Estatut català. Entre d'altres coses estableix que el tribunal ha de sentenciar en sis mesos, per no eternitzar-se.
La clau de volta per saber si el PSOE ha canviat realment d'actitud és veure si recolzarà al Senat aquesta proposta, perquè si s'aprovés, aleshores es podria tramitar al Congrés i finalment aprovar-se, ja que hi ha prou majoria favorable. Això sí que significaria un mínim avenç en la millora de les normes del joc. Reformar és millor que renovar, perquè només renovant no es garanteix que es respecti el contingut de l'Estatut referendat pel poble de Catalunya.
