L'expectació és màxima. Totes les forces i la societat civil catalana esperen la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. I l'acumulació de filtracions o globus sonda és de les que fan època. La decisió del TC ha tingut nombroses dates, algunes anunciades per la premsa i altres (com la d'octubre) per la mateixa presidenta de la institució, María Emilia Casas, que faria fortuna si expliqués en unes memòries les pressions que, en un i altre sentit, ha rebut durant els darrers tres anys. Del contingut de la sentència se n'ha dit de tot. Des de la "castració química" del text que va augurar fa més d'un any Victoria Prego fins a una retallada severa d'alguns aspectes clau tant a nivell competencial com simbòlic, tal i com va publicar el passat diumenge El País. Les darreres informacions, confirmades per José Luis Rodríguez Zapatero, suggereixen que la sentència podria veure la llum a primers d'any i els partits catalans denuncien un xoc de legitimitats que té un encaix irrefutable en la Constitució Espanyola, que PSC, CiU i ICV van redactar i votar i de la que encara no han renegat.
La preocupació és màxima al PSC i a CiU. Uns i altres són conscients que s'està creant un brou de cultiu que farà inassumible per bona part dels catalans una retallada d'aspectes com el reconeixement de que Catalunya és una nació. Aquesta referència ja es va rebaixar sensiblement a Madrid passant de definir el Principat com a tal a l'article 1 de l'Estatut del Parlament a recordar, al preàmbul del text, que la cambra catalana així ho ha considerat. Si ni això acceptessin els deu magistrats del TC que discuteixen la sentència, el missatge que enviaria Espanya (el PSOE i el PP acataran i recolzaran el redactat sigui quin sigui) seria ben clar: a l'Estat només hi cap una nació, l'espanyola d'arrel castellana, i la cantarella de l'Espanya plural formarà part del passat. La via federalista quedaria en evidència i la dels que cerquen un encaix singular o confederal de Catalunya a Espanya també.
A Madrid en són conscients però parteixen de la base que, com en el cas de la il·legalització de Batasuna, les advertències del catalanisme quedaran, com les del nacionalisme basc, en molt poca cosa. La manca d'unitat dels partits catalans els farà la feina bruta. D'una banda, CiU ja ha avançat que la resposta catalana al TC ha de passar per demanar els aeroports i el concert econòmic. Res de dret a decidir. L'as que Artur Mas es va treure de la màniga el 20 de novembre de 2007, i que mesos més tard va mutar en una petició d'eleccions anticipades quan el TC fallés, ha quedat en no res. Es tracta, ara, de demanar dos assumptes que no hi són a l'Estatut. Que hi eren (en el cas del concert només de forma aproximada) al text del 30 de setembre que Mas va acceptar retallar davant Zapatero d'esquenes a la resta de partits catalans a canvi d'un compromís, incomplert, que la llista més votada governés Catalunya el 2006.
L'aeroport i el concert són assumptes que, senzillament, semblen destinats a deixar en evidència el PSC per la seva subordinació al PSOE a Madrid. Els socialistes catalans tampoc seran capaços de facilitar la unitat perquè seguiran entestats, malgrat el TC, a presentar com a vàlida la via federal i de reforma d'Espanya. Una via que ja han abandonat destacats ex del PSC com ara Pasqual Maragall, Xavier Rubert de Ventós o Jaume Sobrequés. En aquest sentit ERC quedarà ideològicament rearmada però políticament debilitada per la seva aposta del tripartit i ICV ja ha reclamat que la solució passa per reformar la Constitució. Un sarcasme atès que si ara el PSOE i el PP l'abordessin seria amb ànim recentralitzador i no pas federalista. El tacticisme i l'estretor dels dos grans partits en aquest assumpte complica, doncs, l'eficàcia de la resposta catalana.
