Les eleccions municipals semblen haver deixat clara una derivada més enllà de les grans xifres i dels balls d’alcaldies: l’opció tripartida es consolida arreu del país, i la possible reacció a aquest tipus de pacte entre les forces d’esquerres sembla que només rep resposta amb l’abstenció. CiU, com a alternativa a aquesta realitat, no agafa aire i segueix estancada. Davant d’aquesta perspectiva, on CiU no guanya vots de forma significativa i on ERC segueix perdent-ne, només hi ha un actor que aquestes municipals apunten a l’alça: la CUP. De fet, la seva irrupció en molts ajuntament, sobretot a costa de la pèrdua de vot d’ERC, planteja la perspectiva d’una alternativa al tripartit d’esquerres: un tripartit nacionalista. La nit electoral ha presentat la possibilitat de materialitzar aquest possible tripartit alternatiu, per exemple, a Berga, a Manresa, a Vilafranca del Penedès o a Valls.

Ja que a les Balears i a les Illes sembla que no hi ha alternativa consolidada als governs del PP, l’únic moviment possible en l’àmbit polític dels Països Catalans passaria en els propers anys per un tripartit sobiranista a Catalunya. Segurament, una hipòtesi massa agosarada i llunyana, però també segurament una de les poques oportunitats que li queden a CiU per a trencar el seu aïllament i a ERC per començar a prendre cos com l’esquerra nacional que hauria d’esdevenir i que ara no fa tremolar gens l’hegemonia del PSC.