A un any o poc més d'un any perquè es convoquin noves eleccions al Parlament, el panorama polític és com a mínim desconcertant. Els partits, fins i tot aquells que obtenen uns bons resultats a les enquestes, no acaben de trobar el seu lloc i setmana sí, setmana també, sorgeixen friccions internes. La crisi econòmica, el fracàs de les negociacions amb l'Estat (Estatut, finançament i tantes altres coses que ja hem oblidat) i les possibles aliances a Madrid són uns poderosos focus de conflicte que els partits no estan sabent pair.
Potser perquè és el més recent, i perquè fins ara havia estat com una bassa d'oli, el cas d'Iniciativa ha protagonitzat les tertúlies radiofòniques de tota la setmana. Crisi explícita a Interior per l'enfrontament de dos models policials: el de Policia de Catalunya, que defensen els càrrecs del departament i els altres dos partits de govern, i el que podríem anomenar policia alternativa, que és l'opció que Iniciativa ha estat intentant implantar des del primer dia. I, com explicàvem la setmana passada, el departament d'Interior tampoc viu els seus millors dies pel desencís de moltes de les plataformes ecologistes que fins ara havien donat suport al tripartit.
Però Iniciativa no és l'únic partit de govern que es passeja per la corda fluixa. El seu principal partit, el PSC, també viu unes fortes tensions internes, que són convenientment amagades per uns mitjans de comunicació que amb la crisi depenen més que mai de les ajudes i la publicitat institucional. Però a ningú se li escapa la batalla que està mantenint el conseller Castells amb l'aparell del partit per mantenir-se fort en les negociacions pel finançament. s Castells, amb el suport d'alguns consellers com Nadal i Tura, l'última esperança perquè prevalgui la dignitat de la nació abans que la misèria que ofereix el PSOE.
Tampoc a Esquerra les coses van amb el vent a favor. La divisió que viu el partit des de l'últim congrés resta molt marge de maniobra a la direcció actual, que també està dividida a l'hora d'afrontar els conflictes. L'últim, la recollida de signatures que està fent Esquerra Independentista davant d'un possible acord de finançament, que recorda molt els moviments de Joan Carretero abans del referèndum de l'Estatut.
I a la Casa Gran tampoc se salven de les 'batalletes' internes. El malestar, tot i que no té una causa concreta, és alt perquè les enquestes no donen cap resultat espectacular a CiU tot i la profunda crisi econòmica. A Unió, el corrent el Matí ha decidit, per fi, oblidar-se de canviar les coses al partit i acostar-se a la Casa Gran, fet que podria comportar problemes amb Convergència, que s'afegirien a les diferències d'estratègia que mantenen Mas i Duran.
Les batalles internes desborden els partits. Un panorama que contribueix al desconcert del votant que amenaça de tornar a quedar-se a casa.
