Artur Mas i Sandro Rosell estan governant Catalunya i el Barça de forma ben similar. No només perquè els dos comptin amb el suport indissimulat del Grupo Godó sinó perquè els dos estan procedint de forma contrària als seus predecessors en molts temes, tant els més simbòlics com els més fonamentals en la gestió.
Així, i de la mateixa manera que Rosell intenta enterrar qualsevol rastre del llegat de Joan Laporta, Mas es recolza en la mala imatge del tripartit que, en el seu tram final i sobre tot entre els electors de CiU (que es van instal·lar en una certa visceralitat animada per un sorollós entorn mediàtic), per donar la volta a les polítiques socials i inversores que van marcar el govern de Montilla i elevar el dèficit català fins a nivells molt perillosos.
Sense mostrar encara molta més ambició nacional que el tripartit i amb l'argument de la crisi econòmica, el Govern està duent a terme importants retallades que, en línies generals, afecten les classes més desafavorides. El darrer cas és la gestió dels ajuts del PIRMI, la renda mínima d'inserció per les famílies que no tenen cap ingrés. Més enllà de lluitar contra el frau en unes ajudes que, fins ara, no cobrava ningú que estigués en una situació econòmica còmoda, l'executiu d'Artur Mas està exercint una autèntica cacera i campanya de persecució contra moltes de les persones fins ara beneficiàries d'aquestes ajudes. Els arguments del conseller Mena afirmant que fins i tot l'imam de Lleida el cobrava i que una part molt significativa dels receptors són immigrants busquen minimitzar l'impacte de la poca traça del govern, però no fan més que donar ales als dircursos més xenòfobs.
La lluita contra el frau al PIRMI i l'enduriment de les condicions d'accés al subsidi se sumen a les retallades en salut i educació. Aquest estiu s'han tancat les urgències de diversos ambulatoris i s'ha reduït de forma significativa l'assistència hospitalària. Totes les mesures es consagren a la reducció de la despesa i del dèficit.
Les alternatives, en forma de lluita més agressiva per un finançament just de Catalunya, apujar els impostos a les elèctriques i la banca o incrementar l'eficàcia de l'administració a l'hora de lluitar contra el frau dels empresaris i assegurar el cobrament de tots els impostos, ni es contemplem. Ni el conseller Mena ni cap altre membre del Govern n'ha parlat. Es va suprimir l'impost de successions, que ja pagaven només unes quantes fortunes, però a l'hora es retallen les prestacions als més desafavorits en un context de brutal crisi econòmica. L'executiu mostra la seva cara més dretana. Blasmar l'herència del tripartit ho justifica tot. Per ara.
