Ho va dir en una entrevista a La Vanguardia Artur Mas, ara president de la Generalitat, el sis de novembre de 2005.
Feia uns dies que s'havia admès a tràmit, gràcies als vots del PSOE, els partits nacionalistes i IU, l'Estatut de Catalunya al Congrés i el PP, que hi va votar en contra, estava posant en marxa una intensa campanya política i mediàtica contra l'autogovern català que acabaria al TC després de recollir per tota Espanya quatre milions de signatures contra l'Estatut. Artur Mas, aleshores cap de l'oposició a Catalunya, donava ales a un discurs sobiranista que acabaria quallant el novembre de 2007 amb l'aposta pel dret de decidir i feia aquesta proclama en el marc d'una forta resposta a la campanya del partit que ja liderava Mariano Rajoy.
Pel que sembla, sis anys després, i malgrat que els protagonistes són els mateixos, aquesta generació ja ha passat a la història i les paraules se les ha endut el vent. Dilluns, després de proposar Josep Antoni Duran i Lleida com a candidat a les eleccions espanyoles, CiU va proclamar la seva intenció de pactar amb el PP si no té majoria absoluta per repetir l'esquema del Pacte del Majestic per assegurar la governabilitat de Catalunya i Espanya i, de pas, aconseguir el Pacte Fiscal, que difícilment passarà d'una revisió a l'alça del sistema de finançament pactat fa dos anys a partir de l'Estatut.
El PP no ha canviat en les seves polítiques cap a Catalunya i, a més, ha intensificat la seva ofensiva contra la llengua i la identitat catalana al País Valencià i les Balears, on intenta reduir l'ensenyament de la llengua pròpia. A Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, envalentida i intentant que Ciutadans no li mengi l'espai, no s'està d'atacar la immersió lingüística o d'exigir (i en part aconseguir) que les delegacions de Catalunya a l'exterior perdin tota la intencionalitat política que necessita la projecció del país al món i es limitin a fer d'oficines comercials.
Mariano Rajoy i el PP no han canviat, segueixen sent els mateixos que van requerir la visita de Mas al notari el 2006. Qui ha canviat és CiU. Artur Mas no vol assumir, encara, el risc de fer el pas i intentar saltar la paret buscant suports dins el sobiranisme. Prefereix estar-se uns anys més gestionant l'autonomia. I està disposat a tornar-se-la a jugar amb el PP.
