Oriol Junqueras i el seu equip ja duen més de sis mesos al capdavant d'ERC. En aquest mig any han aconseguit que la militància accepti la seva màxima que "entre la dreta i l'esquerra, l'esquerra; i entre l'esquerra i el país, el país".
L'estratègia ha canviat. Ja no és la de Josep-Lluís Carod-Rovira, que passava per entendre's amb el PSC amb l'objectiu d'ocupar-ne l'espai i construir una esquerra nacional hegemònica en l'àmbit progressista. Després del fracàs electoral, l'objectiu segueix sent el mateix però es parteix de la base que els socialistes, cada cop més minoritzats, no tenen ara i no han tingut mai una voluntat real de trencar amarres amb el PSOE, fet que va aguditzar les seves contradiccions internes durant el segon tripartit, desgastant-los a ells i als seus socis.
ERC juga ara a empènyer CiU, i singularment CDC, cap a posicions sobiranistes i de desafiament i trencament amb l'estat. Des de la convicció que els canvis a la formació que lidera Artur Mas són reals i que l'estat aboca els convergents, i per tant el Govern, a la confrontació pura i dura amb Madrid perquè no hi ha una altra sortida, els republicans s'ofereixen com el soci fiable del president per fer el promès viatge a Ítaca.
Junqueras ha fet una refundació d'ERC 25 anys després de la crida nacional que van liderar Colom i Carod
Junqueras té per ara barra lliure. Les enquestes pronostiquen una certa revifada republicana. Amb la CUP que encara no sembla en disposició d'entrar a la cambra catalana i Solidaritat sense un cap de cartell amb el ganxo de Joan Laporta, Esquerra ha aconseguit recuperar part de l'espai independentista més dur que va perdre amb el primer i, sobre tot, amb el segon tripartit.
A nivell intern el líder d'ERC ha fet net de dirigents de l'antic aparell. De ben pocs se n'ha aprofitat l'experiència i algunes sortides han estat traumàtiques i han costat alguns enemics a la secretària general, Marta Rovira, i al seu segon, Lluís Salvador. Només Josep Huguet i el supervivent Jordi Portabella i els seus afins, que encara no han renunciat a fer-se amb el control del partit en un futur, sobreviuen amb sort diferent. Ernest Benach perd ascendent cada dia que passa i Joan Puigcercós ja pensa en el seu futur professional, que se situa lluny de la política.
Junqueras ha fet doncs una pràctica refundació d'ERC 25 anys després de la crida nacional que van liderar Àngel Colom i Josep-Lluís Carod-Rovira. Caldrà veure si el seu projecte ─amb molt més camp per córrer que no pas aquell com a conseqüència del creixement del sobiranisme en tots els àmbits socials del país─ té un punt d'arribada més senzill. De moment, CiU es resisteix a donar-li el protagonisme que reclama per la via dels pactes.
