Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 1 de de setembre del 2011 | 17:47
Crònica · Política catalana

Junqueras posa a prova el seu lideratge, Ridao es desespera

Oriol Junqueras serà president d'ERC sense baixar de l'autocar. Serà l'únic candidat que el dia 17 de setembre se sotmetrà a la consideració de la militància per ser nou líder de l'octogenària formació republicana. El mateix passarà amb Marta Rovira, que forma tàndem amb ell per a la secretaria general.

Barcelona · Junqueras, però, es jugarà el seu lideratge a través d'una persona interposada, l'historiador independent Alfred Bosch. La tria de la cara pública de la consulta del 10-A a Barcelona per descavalcar Joan Ridao com a cap de files independentista al Congrés no ha agradat gens a alguns sectors de l'antic aparell, que consideren que en el procés de renovació del partit després dels fracassos electorals Junqueras els ha desplaçat dels òrgans de direcció a favor de la federació de Barcelona, que històricament ha tingut unes males relacions amb la seu nacional del partit i singularment amb els fins ara afins a Joan Puigcercós.

Junqueras, que va optar per acontentar totes les famílies menys Ridao (només el podia complaure cedint-li la presidència del partit o fent-lo candidat a Madrid), és ara víctima de la incapacitat d'ERC de donar sortides professionals i polítiques dignes a alguns antics dirigents. Ridao no accepta anar de dos i perdrà les primàries internes, d'això ni ell mateix en dubta ja. L'actual secretari general d'ERC no ha estat capaç de generar un cercle ampli de dirigents i quadres territorials al seu voltant i ha estat el diputat Joan Tardà qui li ha aconseguit la majoria dels avals (60 sobre la vuitantena que ha aconseguit). Un Tardà a qui, per cert, Ridao va regatejar el suport a l'executiva del passat dilluns quan va defensar la plantada al Congrés i a qui al seu dia no volia com a número dos d'ERC a Madrid.

Junqueras i el seu entorn intenten que la patacada interna de Ridao sigui forta per revalidar sense problemes el lideratge intern i obrir una nova etapa. Per això permeten que Ridao, tot i haver-se situat en una oposició forta al PSOE a Madrid, aparegui fins i tot com un element subsidiari dels socialistes. Una imatge que va a més cada vegada que el diputat de Rubí defensa la idea dels fronts d'esquerres per davant dels fronts nacionals com els que anima Junqueras i que inquieten una part significativa de la militància i també dels quadres que li donen suport.

En tot cas els pocs suports que tindrà Ridao –que seran més significatius entre els quadres que entre les bases– responen al malestar per la decisió de Junqueras d'acceptar el veto de la federació de Barcelona a Anna Simó. Els partidaris de Puigcercós la volien primer de presidenta del partit i després de secretaria general. Ara s'han hagut de conformar amb que sigui la portaveu de la formació i faci la mateixa tasca al Parlament. Les ferides encara estan obertes i Ridao només és un símptoma, una excusa. Junqueras se'n sortirà el dia 17 però encara té molta feina per davant.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat