Barcelona · Junqueras tenia la intenció de trencar amb les velles dinàmiques però aquestes no s'han volgut dissoldre així com així i en les darreres setmanes s'ha vist obligat, per assegurar-se l'èxit, a negociar amb les cinc famílies més o menys organitzades d'ERC: el sector afí a Joan Puigcercós i Anna Simó -que històricament ha controlat l'aparell-; els abans fidels a Josep-Lluís Carod-Rovira i que ara s'agrupen entorn Ernest Benach i Lluís Salvador; la federació de Barcelona que controlen Jordi Portabella i Oriol Amorós, el lobi d'alcaldes que encarna Jordi Solé, de Caldes de Montbui; i el sector més petit que lidera Joan Ridao. Només aquest darrer ha quedat fora de l'executiva.

A Madrid, Junqueras vol algú que tingui capacitat de mobilitzar i agrupar tot el vot independentista

La manca d'entesa entre Ridao i Junqueras i la forta reivindicació que de l'ADN del govern d'esquerres ha fet el portaveu a Madrid, han provocat que al futur president d'ERC (si un Carles Bonet que no hauria de passar de testimonial no hi posa cap pega) ja li anés bé prescindir-ne, fet que l'obliga a buscar un nou candidat a Madrid. Amb Ridao el resultat no està ni molt menys assegurat i Junqueras vol algú que tingui capacitat de mobilitzar i agrupar tot el vot independentista. Però el previsible context de desfeta dels socialistes dóna ales a Ridao per pensar que la seva pot ser una bona opció i que optar per una candidatura a l'estil de la de les municipals de Barcelona, que tampoc va obtenir el resultat esperat, és donar-li ales a ICV.

Més enllà dels equilibris i els pactes habituals en aquests casos, la tria de Junqueras, i alguns passatges del seu discurs -com ara expressar que ERC ha de navegar entre la socialdemocràcia i el liberalisme, o que cal recuperar una "centralitat" que s'hauria perdut amb els pactes a l'esquerra i deixant de banda CiU-, inquieta amplis sectors de la formació, i no només els que en aquest moment pot representar Ridao. De fet, si el portaveu a Madrid té alguns suports no és tant per la seva capacitat de sumar persones (cosa que no havia aconseguit en tres anys a la secretaria general del partit) sinó per la por dels més progressistes d'ERC a que el partit renuncïi a l'ADN d'esquerres i republicà, entenent com a valors republicans no només la honradesa, la transparència i l'austeritat que planteja Junqueras, sinó també una laicitat positiva, la defensa d'una escola pública universal i integradora i la radical igualtat entre ciutadans.

Molts dels que han donat suport a Junqueras no volen que aquest enterri l'esquerra nacional i converteixi, de nou, el partit republicà en una crossa per CiU

Entenent que no hi havia cap altra sortida i que l'electorat d'ERC volia una cara nova i un esperit regenerador, molts dels que han donat suport a Junqueras no volen que aquest enterri l'esquerra nacional i converteixi, de nou, el partit en una crossa per CiU. En aquest sentit, caldrà veure com plasma l'alcalde de Sant Vicenç la idea que ERC no es defineixi a partir dels pactes amb els altres sino d'una política pròpia.