La davallada que ha partit ERC en el darrer cicle electoral es deu en bona part a les constants lluites internes i als espectacles públics de desavinences que van protagonitzar aquells que fins ara n'eren els seus responsables. No en va ser l'única, però va ser una de les causes més importants.
Els electors independentistes estaven tips de veure com s'esbatussaven, s'escindien i es feien la vida impossible persones que pensaven exactament el mateix. Ha estat una generació d'ERC que ha portat el partit a les més altes quotes de poder polític i a un suport electoral que mai havia tingut l'independentisme. Però aquesta generació s'ha acabat per autoimmolació: no ha sabut gestionar aquest patrimoni. És lògic per tant que deixi pas a noves persones que vulguin regenerar el projecte.
Oriol Junqueras va decidir agafar el bou per les banyes i davant la mirada de molts escèptics i pessimistes professionals ha aconseguit quadrar el cercle: dissabte passat va presentar una direcció nova, representativa de totes les sensibilitats d'ERC i amb cares que evidencien que es tracta d'una generació preparada. El repte del nou líder d'ERC serà convertir aquesta direcció, que ara és una obligada suma de quotes per unir el partit, en una direcció cohesionada, que treballi a l'una, amb lleialtat mútua i deixant els personalismes de banda, que tant mal han fet a Esquerra els últims anys.
A més de Junqueras, noms com els de Marta Rovira, Anna Simó, Lluís Salvadó o Oriol Amorós demostren que hi ha una nova generació sobradament preparada i disposada a aixecar un partit, que ara com ara és el principal referent de l'independentisme.
Tot això ha estat possible perquè els antics dirigents, com Joan Puigcercós, Jordi Portabella, Xavier Vendrell i Josep Huguet, entre d'altres, han sabut llegir bé els resultats electorals i han entès que era el moment del relleu tranquil. Qualsevol cosa que d'aquí al Congrés alteri aquest relleu tranquil farà un flac favor a ERC i només contribuirà a mantenir-la en el pou electoral on es troba ara.
