Artur Mas ha enterrat la Catalunya autonòmica. Enterrant el pacte fiscal en la línia del concert que pretenia negociar amb Mariano Rajoy el president català ha posat fi al somni de l'encaix, que el catalanisme ha intentat des de fa més d'un segle.
Ara ja té clar que ni el PP ni el PSOE estan disposats a atendre la singularitat catalana i que l'únic camí que pot recórrer és el de l'estat propi. Entre les classes mitjanes, que han perdut la por i en volen més, i els empresaris, que el pressionaven perquè afluixés i busqués una entesa "raonable" amb Rajoy, Mas ha optat pels primers. El catalanisme ha canviat i ell no pot ser aliè al canvi de rumb, que ja té una dimensió històrica.
La federació debat en aquests moments internament de quina forma fa totalment creïble el seu projecte nacional i inclou l'estat propi al programa electoral de les eleccions, que segurament se celebraran a finals de la tardor. Unió voldria parlar només d'estructures d'Estat mentre que CDC vol l'estat propi. Altra cosa és que això inclogui una consulta sobre la relació amb Espanya, el dret a decidir o senzillament la proclamació unilateral de l'estat català al Parlament, cosa que Madrid es nega a acceptar en qualsevol dels casos atès que la llei espanyola no ho permet.
Si CiU no fa un bon resultat a les eleccions els sectors conservadors i el grup Godó faran pressió perquè la independència s'enterri"
Mas ha de mesurar molt bé els seus passos i intentar acumular suports dins i fora del partit. El seu objectiu és la majoria absoluta, però sap que això difícilment podrà servir per adormir el debat sobiranista que es va manifestar com a prioritari a la Diada. Si CiU no fa un bon resultat a les properes eleccions (és a dir, perd escons tal i com preveien fins ara algunes enquestes) els sectors més conservadors de la federació i el grup Godó faran pressió perquè la independència s'enterri en un calaix. Només un bon resultat d'ERC, que convertís en decisius els seus escons, podria accelerar el procés i forçar CiU a fer passos si vol seguir governant.
En qualsevol cas la Diada i la reunió a Madrid marquen un punt d'inflexió històric en la història de la política catalana. El pacte fiscal i l'autonomisme han mort i les circumstàncies obliguen Mas a ser valent. De moment, la societat civil l'acompanya de forma decidida.
