Hi ha casualitats sinistres, i el destí ha volgut que la mateixa setmana que el Marroc ha atacat, assassinat i detingut a desenes de sahrauís en el campament d'al-Aaiun, amb el silenci còmplice del govern espanyol, PP i PSOE s'hagin unit de nou per endurir la Llei de Partits. I parlem de casualitats, perquè al Congrés dels Diputats s'han presentat els termes de l'acord entre els dos grans partits estatals per coartar encara més la llibertat al País Basc i arreu de l'Estat, introduint a la Llei de Partits la figura de la 'incompatibilitat sobrevinguda'. Aquesta novetat permet retirar l'acta a un representant escollit democràticament si la seva formació ha estat il·legalitzada i ell o ella no renúncia explícitament a la violència en un termini màxim de 15 dies.
Mentre PP i PSOE rubricaven aquest acord, els sahrauís estaven sent víctimes, novament, de la repressió de les autoritats marroquines, deixant uns resultats de "desenes de morts, milers de ferits i més de 2.000 detinguts", segons ha explicat el delegat del Front Polisario a Catalunya, Oualad Moussa, que ha instat la comunitat internacional que obri una comissió per investigar el que ha titllat de "genocidi".
Deixant de banda l'exactitud de les dades, que encara no es coneixen amb seguretat, el que és evident és que al campament d'al-Aaiun hi ha hagut un acte de violència totalment desproporcionada. Quina ha estat la resposta del govern espanyol, de la mà de la nova Ministra d'Exteriors Trinidad Jiménez? Que Espanya "lamenta" però no "condemna" l'atac. Jiménez s'ha excusat al·legant la confusió existent per aplaçar una decisió que, per interessos polítics, no s'atreveix a fer. La trista resistència de la ministra ha condemnar en ferm l'atac s'ha justificat, a més, pel fet que "cap institució, organisme ni govern ho ha fet" encara.
La doble vara de mesurar de l'Estat és flagrant. O és que només és necessari condemnar la violència quan es produeix a dins de l'Estat? I de les tortures, ja, no cal ni parlar-ne...
