José Manuel Lara pateix la síndrome del corasón loco al ser editor alhora del diari Avui i de La Razón. Així ho cantava La Trinca: "No en puc treure l'entrellat / corasón loco / jo no sé qui t'ha enredat / menjant-te el coco. / I és que no me'n sé avenir / com això no et fa patir / ni t'atabala. / És difícil esbrinar / com es poden mantenir / dues pàtries i no estar / tocat de l'ala". Lara, tanmateix, assegura no sentir-se afí a cap diari, "a vegades a mig camí". Són declaracions sorprenents que enllacen en la seva frase lapidària pronunciada fa uns mesos a can Monegal, segons la qual les empreses no tenen ideologia, una declaració curiosa tenint en compte que aquestes empreses es dediquen, ni més ni menys, a influir en l'opinió pública. En tot cas, aquesta suposada equidistància no ho és tant si s'analitza de quina manera Lara ha invertit en La Razón i de quina en l'Avui. En el primer cas, va regalar les mil i una promocions fins que va aixecar les vendes del diari. En el segon, la migradesa de les accions plantejades fa sospitar que tot plegat és una aposta política per congraciar-se amb el Govern i obtenir altres prebendes en àmbits més rendibles que els mitjans de comunicació en català. I és cert que Lara ha suplert la manca històrica de compromís en la cultura i els mitjans de comunicació dels industrials propis del país. Però això, creus Sant Jordi a banda, no vol dir ni molt menys que l'esmentat editor tingui cap altre interès que no sigui el benefici propi, sigui en àmbits allunyats de la cultura, sigui en àmbits culturals que es posen inequívocament al servei del projecte nacional espanyol.
