La venda del Grupo Zeta està costant més del que es pensava en un primer moment Antonio Asensio Mosbah, fill del fundador. El preu que demanen és molt alt, massa alt, i la majoria de grups que han estudiat l’operació creuen que de tot el conjunt només El Periódico és realment valuós, mentre que la línia de revistes té alguns èxits, però també molts títols de vendes discretes.
Aquesta dificultat de trobar comprador ha provocat que la família hagi apostat per la fórmula de la subhasta, ja que està decidida a capitalitzar-se per tal d’afrontar l’aventura audiovisual que vol emprendre Asensio Mosbah (més il·lusionat per aquest camp que no per la premsa escrita). La importància de la xifra del xec és tan gran, que els propietaris ja han avisat que situen aquest criteri per sobre de les garanties laborals. La maniobra és clara, per molt que es presenti amb un eufemisme: es tracta d’oferir el sacrifici de treballadors per tal d’assegurar la postura més elevada en aquesta subhasta. També han dit que el preu de venda pesarà més que la procedència del grup comprador, però això és senzillament una mesura de pressió política, altrament dit farol, per tal que el president Montilla convenci Planeta de quedar-se el grup. Fonts coneixedores de les negociacions expliquen també que Montilla i Lara han desenvolupat una certa sintonia personal a partir de les seves arrels geogràfiques. Això suposaria una dosi més de vaselina en favor de l’opció que sigui aquest grup qui acabi editant El Periódico.