La setmana passada informàvem de les conseqüències que viu el moviment estudiantil català arran de les mobilitzacions del curs passat. Tot i la retirada de les acusacions contra diversos estudiants, els judicis que n'afecten més d'un centenar continuaran al llarg d'aquests propers mesos. Els actes de solidaritat no s'han fet esperar i les associacions estudiantils han engegat campanyes de suport per defensar els companys encausats.
Tal com ja es va constatar el curs passat, però, els estudiants de casa nostra no són els únics que es preocupen pel futur de l'educació superior europea. Les denúncies de mercantilització i elitització que ha generat la implantació de les reformes derivades de l'anomenat Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES), o procés de Bolonya, aquests dies han arribat a Alemanya. El nou gabinet de centredreta presidit per Angela Merkel té un nou tema sobre la taula des d'aquest dimarts, en què milers d'estudiants van sortir per sorpresa als carrers de Berlín, Munic, Friburg i Colònia i van ocupar les facultats de diverses universitats. La reforma de l'estructura educativa, amb la introducció dels anomenats graus i màsters juntament amb la introducció del cobrament de matrícula, ha generat el rebuig a aquestes reformes per part dels estudiants alemanys. Coincidint amb les celebracions de la caiguda del mur de Berlín i la Jornada Internacional de l'Estudiant "poc celebrada a casa nostra", la manifestació de Berlín d'aquest dimarts l'encapçalava una pancarta en què es llegia: "Benvinguts a la fàbrica de l'educació. s massa cara l'educació? Què costa l'estupidesa?"
Les preocupacions dels estudiants alemanys, doncs, no són gaire diferents de les que van motivar les tancades i manifestacions organitzades el curs passat arreu del país. La implantació generalitzada del "model Bolonya" d'universitat consisteix en una precarització de les condicions d'estudi de l'alumnat. La desaparició de les llicenciatures, convertides ara en graus d'educació generalista, obliga els estudiants graduats a continuar la formació, sense rebre cap mena de remuneració, amb màsters públics que sovint tenen preus de matrícula elevats i que en general no permeten una compatibilització amb la vida laboral. La devaluació de la titulació acadèmica superior, l'antiga llicenciatura, preocupava aquest dimarts els estudiants alemanys: "Quines oportunitats tindrem amb el títol de grau al mercat laboral?" Es preguntava un estudiant de Colònia.
La presidenta de la Comissió d'Educació del Bundestag, Ulla Burchardt, té previst reunir-se avui mateix amb els representants estudiantils per escoltar les seves demandes. D'altra banda, la ministra d'Educació i Ciència, Annette Scavan, anuncià dimarts la inversió de 12.000 milions d'euros en educació i instà els governs dels estats federats a millorar les condicions educatives per acabar amb les protestes del moviment estudiantil, unes protestes que amenacen de continuar durant el mes de desembre.
