Demà ERC i el seu president, Oriol Junqueras, tenen un repte important: fer entendre el sobiranisme republicà i el sobiranisme català, en general, quin és el fet diferencial de la seva proposta. És a dir: per què la fa i amb quina estratègia i full de ruta.
Artur Mas, president de Catalunya, va fer una proposta ben estructurada i engrescadora per a tots els sobiranistes. Però és aquesta una proposta que pot ser la majoritària? S'ha de tenir en compte la canviant situació política.
A Catalunya hi ha tres propostes que caldrà tenir en compte:
1.- L'aparició de Més per Mallorca, el socialisme sobiranista.
2.- ICV i la CUP, que no acceptaran la proposta Mas, ja que prioritzen la seva estratègia ideològica.
3.- A Catalunya tenim un perill: la "casta unionista" de Podemos, que poden fer demagògia entre els electors d'esquerra i progressistes. Segons com siguin plantejades les eleccions nacionals plebiscitàries, Podemos podria erosionar el vot del PSC, d'ICV, d'ERC i fins i tot el vot de la CUP.
Perquè, cal tenir en compte també que després del gran èxit del 9N, els especialistes electorals calculen que ens manquen entre 300.000 i 500.000 votants del Sí-Sí, i a més aquests afirmen tenir els seus dubtes sobre la llista única: la concentració en una opció única podria fer perdre vots pels dos extrems.
La proposta que pressumptament farà demà Junqueras és la del paraigües, una opció on hi plantejarà a tots els partits sobiranistes d'anar junts"
És evident, però, que la proposta de Mas és tremendament temptadora per al sobiranisme convençut de CDC, UDC, ERC, Òmnium, ANC i AMI. Però repetim: és aquesta la millor eina per aconseguir el quasi bé el mig milió de vots?
La proposta que pressumptament farà demà Junqueras és la del paraigües, una opció on hi plantejarà a tots els partits sobiranistes d'anar junts, amb un objectiu del full de ruta comuns, però cadascun al seu bloc polític. És aquesta pressumpta psoposta una opció que suma?
Cal tenir en compte la proposta Mas. I demà veurem la de Junqueras. I allò que el país i la seva bona gent no podrà perdonar mai és que Mas i Junqueras no s'entenguin. Havíem dit: primer el país, depsprés els partits. Si no és ara, ¿quan serà? El prepte que tenim davant és el més important dels darrers 300 anys de la història de Catalunya.
No ens ho perdonaríem si el procés acabés abortat per culpa nostra.