Avui Escòcia ha fet un pas més, en aquesta dècada d'autogovern des de l'inici de la devolution. Seguint els consells de la Comissió Calman, dels quals vam informar ara fa uns mesos, el secretari d'estat per Escòcia (Scottish Secretary), Jim Murphy, ha anunciat avui que l'autogovern fiscal d'Escòcia s'incrementarà d'aquí a poc temps. Aquest seria el canvi més important en l'autogovern escocès des de la seva recuperació ara fa 10 anys. La reforma estableix que el Parlament de Holyrood pot variar els impostos sobre la renda en 10 punts percentuals (actualment en són 3); però també que pot legislar sobre nous impostos i altres aspectes, com ara la velocitat a les carreteres o l'alcoholèmia i el trànsit, fins a sumar 24 competències noves.
Jim Murphy ha declarat davant dels diputats que "atorgarà més llibertat al Parlament escocès, però també la responsabilitat de determinar la quantitat d'impostos que s'estableixin". El pla que ha presentat consisteix en una reducció del finançament que actualment fa Westminster del pressupost escocès, del qual es responsabilitzaria directament el govern de Salmond. A més a més, Murphy ha emfasitzat la importància de les institucions d'autogovern escoceses des d'una perspectiva molt pròpia dels laboristes: "Escòcia té dos Parlaments "ha dit": aquest Parlament, que és un símbol important del Regne Unit i que té una rellevància diària vital per a Escòcia; i el Parlament escocès de Holyrood, que s'ha establert fermament durant la passada dècada als cors i les ments dels escocesos".
L'SNP ha puntualitzat que, si bé és una bona notícia, l'increment de poders arribarà força tard. Segons l'SNP aquest pla no s'implementarà fins després de les eleccions legislatives de la primavera. En aquest sentit ha reafirmat la seva oposició a la negativa de la Comissió Calman sobre la inclusió de l'autonomia fiscal plena, el control dels recursos naturals d'Escòcia i la independència com un escenari possible. La posició de l'SNP la deixà molt clara el ministre escocès d'Empresa, Energia i Turisme, Jim Mather, en una entrevista a El Punt ara fa uns mesos: "Els números parlen per si mateixos. En els darrers trenta anys Escòcia ha crescut un 1,8 per cent de mitjana per any, mentre que la resta del Regne Unit ha crescut un 2,3 per cent; Noruega, un 3,1 per cent, i Irlanda, un 5,2 per cent. Hi ha hagut un període d'un creixement molt baix, mediocre. Algunes parts d'Escòcia han tingut registres encara pitjors, perquè l'1,8% de creixement anual inclou la revolució dels serveis financers, el descobriment del petroli o l'explosió de la indústria tecnològica. Moltes parts d'Escòcia no se n'han beneficiat".
En tot cas, però, i malgrat les reticències del Govern de l'SNP, és evident el compromís de Salmond i el seu equip amb la responsabilitat i la transparència pel que fa als poders de l'autogovern. El proper dia 30 de novembre, aprofitant la diada nacional escocesa, presentarà el Llibre blanc sobre la independència. Aquesta acció, sumada a la propera assumpció de noves competències anunciada avui per Westminster, confirma la qualitat i la seriositat del Govern escocès i la necessitat de responsabilitat que han de comportar les estratègies sobiranistes perquè fructifiquin.
