Cosmopolita versus nacionalista. Vanguardia versus immobilisme. La victòria estava clara i qui no pujava al carro semblava quedar enrocat en un passat obtús i violent. El nacionalisme representava, fins no fa gaire, un percentatge irrisori a les enquestes, una paraula arraconada i una aposta segura pel cavall perdedor.

La setmana passada, l'SNP, el Partit Nacionalista Escocès, va aconseguir 56 dels 59 escons disponibles a la cambra dels comuns. Una majoria inqüestionable dels representants escocesos a Westminster serà, neta i orgullosament, nacionalista.
Salmond i Sturgeon han convertit el nacionalisme en motor de canvi, en possibilitats més que possibilisme"
De qui és el mèrit? Podríem atribuir-lo a la conjuntura, concepte desgastat de tant usar-lo; al context, a les noves generacions, a les xarxes socials, a Nicola Sturgeon o a Saint Andrews, però el cert és que Escòcia ha demostrat, a Anglaterra i al món, que les regles estan per trencar-les.

L'SNP exemplifica, sens cap mena de dubte, un canvi de paradigma: en els darrers deu anys, i sobretot en els darrers cinc, l'SNP ha revaloritzat el terme nacionalisme, l'ha transformat; l'ha apartat de la dreta i de l'esquerra i li ha creat un compartiment propi, regit per la justícia social, la reivindicació històrica i la voluntat de ser. Salmond i Sturgeon han convertit el nacionalisme en motor de canvi, en possibilitats més que possibilisme, en sobirania, en drets i en fermesa.

L'eficàcia de l'autogovern és inversament proporcional als quilòmetres que separen el parlament dels seus ciutadans. No té cap sentit que les polítiques que han de regir una societat es debatin des d'un altre centre geogràfic, des d'una altra realitat tant a nivell cultural com social i econòmic. I això sembla tan clar, tan acceptable per a qualsevol societat, que la diferència rau en com es transmet.
Una diferència entre el procés escocès i el català: els escocesos nacionalistes saben on refugiar-se, a l'SNP"
I és precisament aquí on rau un altre dels mèrits de l'SNP: la constància. No han abandonat ni llançat cap tovallola, ni després de perdre el tan anhelat referèndum, ni després de l'adéu del seu líder més carismàtic, ans al contrari; com un au fènix --o potser millor com el card, la seva flor emblema nacional, que creix entre el fred i resisteix les envestides climàtiques-- han ressorgit de les seves cendres, han seguit endavant amb la seva creuada i han seguit oferint refugi i un plat calent a tots aquells que van votar pel sí i que segueixen creient en una Escòcia més sobirana.

Potser aquesta és una de les moltes diferències entre el procés escocès i el català; els escocesos que se saben nacionalistes i que volen seguir lluitant per aquest somni saben on refugiar-se; les coordenades són clares, SNP. A Catalunya potser hi ha massa direccions i massa opcions d'allotjament; hotels de luxe, hostals amb dormitoris poc ventilats i fins i tot, tendes de campanya, molt de campanya, d'aquelles que tan aviat hi són com desapareixen si el vent bufa massa fort cap a terrenys més segurs.