Anava camí de convertir-se en una de les campanyes més pobres i avorrides dels darrers anys, però finalment, l'avantsala a les municipals del 22 de maig ha estat sepultada per l'inici d'un moviment que acaba de néixer i que ningú és capaç de predir fins on pot arribar. Les acampades han trastocat els cronometrats plans de campanya dels candidats de les grans ciutats, especialment a Barcelona, i la seva aparició a tocar de les eleccions ha descol·locat als partits. Com, si no, s'explica la precaució i cautela amb la que hi fa referència la classe política?

Tots s'hi juguen molt, començant per un Xavier Trias que sap que si a la tercera no va la vençuda, s'acabarà la seva carrera política. En tot cas, impulsat pels aires de canvi que ja s'han instal·lat a la Generalitat, totes les enquestes indiquen que l'alcaldable de Barcelona per CiU ho té tot de cara per fer-se amb el feu 'socialista' més preuat de les tres darreres dècades. Ho sap Trias i ho sap Jordi Hereu, que tot i redoblar esforços durant aquestes dues setmanes –avui s'ha sabut que l'alcalde del PSC ha fet el doble d'actes que qualsevol dels seus adversaris, 61, per 30 de Portabella, que es troba en segona posició- i intentar agafar la iniciativa atacant a CiU per les seves retallades, ho té molt complicat per redreçar la situació. Aquest 'sorpasso' electoral també podria produir-se a Girona, mentre que als feus de l'àrea metropolitana, el PSC continuaria sent la força més votada tot i que CiU pot esgarrapar uns quants vots, com és el cas de Sabadell.

A Esquerra, per la seva banda, és una incògnita saber si el pacte amb Reagrupament que s'ha produït a diverses ciutats servirà per aturar una davallada electoral que encara té el partit descol·locat. Portabella va obrir el camí a la resta d'alcaldables al assolir el pacte amb la formació de Joan Carretero i incorporar-hi Joan Laporta, però fins el 22-M no es veurà si el reclam d'haver obtingut certa unitat independentista és prou potent en unes municipals.

I és que el fet que siguin unes eleccions de proximitat, de gestió del dia a dia, és el principal escull amb el que es trobarà Solidaritat Catalana. La coalició ha promogut candidatures bolets a diverses ciutats amb l'únic comú denominador de la independència i la regeneració democràtica, una idea atractiva a les eleccions al Parlament que els va permetre entrar amb 4 diputats, però insuficient per unes municipals en què les expectatives no són massa bones, a excepció d'alguna zona del territori català.

Unes expectatives molt diferents a les de la CUP, que sembla que aquest 22 de maig recollirà els fruits sembrats durant la darrera legislatura implantant-se a les zones on no tenia presència i fent treball de base que sembla que els impulsarà a obtenir uns resultats dignes que poden arribar a ser molt bons si es confirma la seva entrada a capitals de demarcació com Girona. Barcelona, de moment, sembla missió impossible.