Una llarga sèrie d'activitats en el passat de Colomines tenien un únic denominador comú: sempre acavaben malament. I no pas per les seves capacitats intel·lectuals, que en té, sinó pel caràcter i les maneres de fer de Colomines.

Agustí Colomines és una de les persones del país amb menys capacitat de generar coincidències i complicitats, un punt on s'hi trobaven tots els crítics de Colomines tant en el seu nomenament al centre UNESCO com després, en el seu inconcebible nomenament com a director de la Fundació Ramon Trias Fargas ─que posteriorment va canviar al psicodèlic nom de CatDem. Cal recordar que aquest canvi va crear problemes en el sector històric de Convergència i en la pròpia família de Trias Fargas.

En la seva trajectòria, Agustí Colomines va vendre fum i també un conegut invent frustrat: la "casa gran del catalanisme". Aquest invent només va aconseguir arrossegar un socialista històric com Ferran Mascarell al govern d'Artur Mas (tot i que molts diuen que aquest conseller feia temps que havia acabat la seva trajectòria al PSC). 

L'afer del Palau de la Música i de Millet, la grisor de les activitats del CatDem, l'ambició d'Agustí Colomines en proposar que volia sortir-se de la fundació però que alora volia assegurar-se el rectorat d'una universitat van provocar el seu distanciament del projecte sobiranista de Mas i de Junqueras. Colomines, en no atrevir-se a encarar-se amb el president de la Generalitat, va dirigir tots els seus atacs a Oriol Junqueras i ERC. Els seus dies estaven comptats i ell ho sabia.
La nova directiva ha tingut l'encert de proposar un home d'un caràcter i unes maneres de fer absolutament diferents"
A CDC feia temps que cansaven les impertinències de Colomines. Per això la nova directiva encapçalada per Josep Rull i Lluís Corominas ha donat un pas important perquè la fundació del partit torni als seus orígens i es transformi en una eina de fer lobby a favor de l'Estat propi, i que permeti d'establir nous ponts amb ERC i també amb la societat civil, el món universitari i intel·lectual, amb ICV, la CUP, etc.

La nova directiva ha tingut l'encert, doncs, de proposar un home d'un caràcter i unes maneres de fer absolutament diferents de les del cessat director de CatDem. Víctor Terradellas és un militant de "pedra picada" de CDC, del sector sobiranista, fidel al seu partit però amb la intel·ligència suficient per a advertir de la necessitat de tenir coincidències i complicitats amb tot el món sobiranista. A més, Terradellas permet el desenvolupament d'allò que ell n'és un gran mestre: les relacions internacionals. 

Des del Col·lectiu Joan Creixells ens felicitem d'aquest nomenament: és un gran pas endavant. Al nomenament de Terradellas n'han de continuar altres nomenaments positius i seriosos com ja s'ha fet a Afers Exteriors de la Generalitat. Quico Homs ha d'entendre que els canvis que ha fet a exteriors haurien de continuar i expandir-se també al Departament de Comunicació de la Generalitat. Homs ha d'afrontar la problemàtica de la CCMA, el fracàs "cornut i pagar el beure" amb el Grup Godó, l'intent d'ofec de la resta de la premsa catalanista i sobiranista, etc. I per a canviar el rumb es necessiten noves persones amb capacitat i prestigi per a fer aquest canvi, a més d'autoritat professional, política i ètica.

Benvingut Víctor Terradellas. Esperem nous canvis per a preparar el rumb de la nau cap a Ítaca.