A mesura que s'acosta el congrés del PSC comencen a produir-se els primers moviments per controlar la successió de José Montilla, que deixa la primera secretaria. Fins ara eren coneguts els moviments de Miquel Iceta, els del crític Joan Ignasi Elena, i aquesta setmana ha aparescut el tàndem Àngel Ros-Manuel Bustos.
Dos alcaldes, el de Lleida i el de Sabadell, que aparentment estaven molt allunyats ideològicament però que els uneix una cosa: l'ambició política. El primer resultat d'aquesta estranya parella ha estat fer pública una pseudoproposta d'articulació entre el PSC i el PSOE al Congrés de Diputats, que a la pràctica manté les coses com esta: els socialistes catalans sense grup propi i només amb dret a votar diferent en algunes qüestions no especificades relatives a Catalunya. És una proposta que deixa el PSC de nou invisible a Madrid i regala un cop més a CiU tot el protagonisme.
Si l'hagués signada Manuel Bustos, no seria sorprenent. Seria coherent amb l'ideari espanyolista de l'alcalde de Sabadell. Però la sorpresa és que l'avali l'alcalde de Lleida, que fins ara s'havia significat per les posicions catalanistes i fa quatre dies defensava aferrissadament el grup propi. Aquest canvi sobtat de posició no s'entén a no ser que la parella Bustos-Ros sigui una aliança no només per resoldre les relacions entre el PSC i el PSOE sinó que també busqui el poder dins el socialisme català. Aleshores s'entendrien moltes coses, però aleshores caldrà esperar a veure què hi diuen Miquel Iceta, Joan Ignasi Elena o altres noms com Pere Navarro.
