Van començar per retallar l'ACN i el Baròmetre, i ara han iniciat les retallades als serveis de comunicació dels departaments de la Generalitat, del Parlament i els dirigits als partits polítics. Pitjor encara, segons s'informa, hi ha sectors 'ultres' de CiU que volen tallar caps a la Corporació i a TV3, amb la mania de desfer tot el fet pel tripartit, sigui positiu o negatiu, quan la CCMA és un model d'èxit que ha pogut superar el canvi digital, i més encara, ha aguantat molt bé la invasió de les ràdios i televisions privades espanyoles que han seguit espanyolitzant l'espai de comunicació català.

El problema del govern de CiU no són les retallades, que també, sinó la manca de projecte i prioritats estratègiques i de persones que expliquin un projecte alternatiu nacional coherent.

Històricament, el pujolisme va tenir el mateix problema, i ara, la dèria i el projecte consisteix en controlar TV3, utilitzar com a vaixell insígnia La Vanguardia, i intentar, amb els canals de televisió que va regalar CiU al Grup Godó, fer una televisió alternativa a la Corporació.

Davant de tot això, ens preguntem: quin és el model de comunicació de CiU? Qui són els ideòlegs de CiU en aquest camp, si n'hi ha? Algú creu seriosament, tot i el respecte cap a la persona, que és seriós que un govern nacionalista tingui com a secretari de comunicació algú amb els currículums i orígens polítics de l'actual?

A més, el nostre espai de comunicació nacional va més enllà del marc del Principat, el govern de la Generalitat és la punta de llança de la defensa de la nostra llengua, cultura i signes d'identitat nacional, i no pot abandonar les Illes i el País Valencià a mans dels genocides lingüístics del PP que avui gaudeixen de majoria absoluta.

Necessitem un projecte, unes prioritats. Els francesos i els espanyols també retallen, però mai la francofonia, els uns, o el suport a l'Institut Cervantes i a l'espanyolitat al món, els altres. I nosaltres, què fem?