El corredor de mercaderies del Mediterrani podria ser una realitat d'aquí a deu o dotze anys. Sembla que aquest cop l'aposta va de debò i tant el Govern espanyol com el Govern francès s'han compromès a incloure aquest eix bàsic per a l'economia catalana en la xarxa de grans corredors transeuropeus. Molt probablement la decisió arriba tard, però és igualment important
perquè les possibilitats que obre de cara al futur són immenses. El primer pas decisiu per desbloquejar la construcció d'aquesta via, que ha de connectar tots els ports mediterranis amb el nord d'Europa, es va produir la setmana passada a la cimera hispano-francesa. El president de la república gala, Nicolas Sarkozy, va prometre l'acceleració de les obres que li corresponen al seu estat. En el cas francès la millora passa essencialment per construir una nova línia entre Perpinyà i Montpeller. Han de ser 140 quilòmetres d'una línia amb característiques d'alta velocitat i que permeti tant el trànsit de passatgers com el de mercaderies.
La voluntat de Sarkozy és apostar per aquest corredor que, sense dubte, ajudaria el desenvolupament econòmic de la Catalunya nord i a la regió de Montpeller. Sarkozy ha donat l'impuls que ha servit per iniciar al territori el debat que ha d'acabar decidint el traçat i les característiques de la línia. Un debat que ha comptat, per primer cop en la història de França, amb aportacions d'un govern estranger. Les autoritats franceses van convidar el Govern català als debats que, entre d'altres ciutats, s'han celebrat a Perpinyà, Montpeller o Barcelona. El debat es tancarà al mes de juliol i a finals d'any se'n faran públiques les conclusions. Serà llavors quan es podrà determinar en quina data estarà llest el tram que permetrà connectar Catalunya amb Europa.
També el Govern espanyol sembla haver-se fet càrrec de la necessitat del corredor. El Govern del PSOE després de menysprear el corredor i apostar per una línia de mercaderies des de València fins a Montpeller passant per Saragossa, ha vist com Sarkozy se'ls avançava i podia deixar Catalunya i Barcelona amb unes possibilitats que no gaudirien cap dels altres dos grans ports estatals del mediterrani: València i Algesires. Si els cínics volessin no es veuria el Sol. Una setmana després de l'anunci de Sarkozy, el ministre de Foment espanyol, José Blanco, anunciava que inclourà un eix entre Algesires i Barcelona en la revisió del Pla d'Infrastructures i que se n'acceleraran les obres. No fos cas que Barcelona tingués més oportunitats de sortir-se'n que els ports espanyols.
També el Govern català hi està posant el seu gra de sorra. A la feina fosca que des de fa anys està fent el conseller Nadal ara s'hi ha sumat l'anunci del vice-president, Josep-Lluís Carod-Rovira, que el govern entrarà, a través del Patronat Català Pro-Europa, a Ferrmed, un lobbie europeu que promou la construcció d'un gran corredor d'infrastructures que creui Europa des de l'estret de Gibraltar fins a Estocolm.
