Aquesta, sense dubte, no passarà a la història com la millor setmana de Joan Saura al capdavant del departament d'Interior. Sense entrar en el debat sobre si hauria de dimitir -una sortida digna que en aquest país cap polític acostuma a fer, sí que cal analitzar perquè el conseller s'ha acabat ficant a la gola del llop. Començant per la crisi més propera, la de la limitació a 80 km/h i la implantació de la velocitat variable cal dir que Saura i Iniciativa estan convertint una probable bona iniciativa en una mesura que pot acabar tenint els dies comptats.
La demagògia ecologista que han practicat durant anys s'ha tornat ara en contra dels dirigents d'Iniciativa. Voler imposar una mesura com si fos un dogma i, després d'un anys, sense proves, seguir-la defensant a ultrança no és la millora manera de convèncer els ciutadans que cada dia fan cua per entrar a Barcelona que reduir la velocitat millorarà la seva qualitat de vida.
I és que no és veritat, com deia Dolors Camats l'altre dia, que hi hagi un assetjament mediàtic a Iniciativa. Són els dirigents de la formació els que han esgotat la major part del seu crèdit. Més fins i tot, que Esquerra. No cal sinó recordar l'actuació del conseller Baltasar durant l'episodi de sequera, començant pels eufemismes per no mencionar la paraula transvasament fins a la inoblidable imploració a la verge de Montserrat perquè plogués. I el crèdit polític és una cosa difícil de recuperar. I sinó que pregunti Saura als seus socis republicans.
s clar, però, que sembla que amb la polèmica dels 80 no n'ha tingut prou i el conseller va decidir embolicar-se amb la bandera palestina. Menys mal que la roda de premsa posterior al consell de govern només va durar mitja hora. Si arriba a durar una estona més potser el conseller, que actuava de portaveu del govern, acaba declarant la guerra a Israel.
Un manifestació, i menys una que no compta amb la unitat de totes les forces polítiques, no és lloc d'estar per a un conseller d'Interior. I menys si en aquesta s'hi coregen càntics a favor d'un grup terrorista i es nega el dret d'existir a un estat que, agradi o no a l'esquerra catalana, té el dret de defensar-se. I el pitjor de tot és, un cop comès l'error, no només no voler-lo reconèixer sinó que reivindicar-lo amb arguments propis d'un adolescent.
No es pot comparar Israel amb ETA i no es pot qualificar de performance la presència d'una persona disfressada de terrorista amb una pistola a la manifestació. I és que el monstre abonat pels partits d'esquerra catalans, especialment des d'Iniciativa, durant les protestes contra la guerra a l'Iraq durant el mandat de José María Aznar se'ls ha acabat girant en contra als ecosocialistes.
