El suport del PNB i Coalició Canària als Pressupostos Generals de l'Estat ha desmuntat l'estratègia de CiU i ERC per pressionar el govern espanyol perquè cedís la gestió de l'aeroport del Prat. El PSOE s'ha estimat més garantir el blindatge constitucional del concert econòmic basc que no pas cedir davant dels partits catalans per la gestió aeroportuària. Tan Josep Antoni Duran i Lleida com Joan Ridao havien fet d'aquest traspàs de competències el principal objectiu de les seves negociacions.

El ministre Blanco, però, es resisteix a canviar radicalment el model aeroportuari espanyol, el més centralitzat de tots els països occidentals. Tot i les declaracions que va fer quan va substituir Magdalena Álvarez al capdavant de Foment, el polític gallec ha mostrat que l'Estat segueix mantenint la paella pel mànec. Amb tot el suport de Zapatero, a més a més, Blanco ha aconseguit retirar de la negociació parlamentària el nou model. Així, les negociacions per al repartiment del control de l'aeroport quedaran, doncs, restringides a l'àmbit governamental, entre la Generalitat i l'Estat.

El model que Blanco proposa és una falsa descentralització, ja que l'Estat seguiria conservant la majoria en els consells d'administració de les empreses que han de regir els aeroports. Blanco pretén crear una empresa mare amb capital estatal, que assumeixi la major part de les competències d'Aena. Únicament perdria el control aeri, que passaria a dependre d'una altra entitat pública.

L'empresa de gestió podria estar participada fins al 30% amb capital privat. Aquesta empresa mare ostentaria el 51% del capital dels principals aeroports espanyols com, per exemple, el Prat. L'aeroport català tindria la seva pròpia empresa de gestió. El problema, però, és que estaria controlada per aquest 51% de l'Estat, deixant en minoria i sense capacitat de bloqueig el 49% restant que teòricament s'haurien de repartir la Generalitat, l'Ajuntament i algunes entitats de la societat civil.

El nou model de Blanco pot semblar un pas endavant en la descentralització i, de fet, mirat des d'una òptica regionalista, probablement ho és. Però encara que augmenti el seu poder i presència en la direcció de l'aeroport, el govern no pot acceptar no ser decisiu en la gestió d'una infraestructura cabdal per al desenvolupament econòmic de Catalunya.