La construcció del túnel del Cadí és la gran obra dels primers anys del president Pujol a la Generalitat. Una de les obsessions del president, com es pot llegir en el segon volum de les seves memòries, va ser el reequilibri territorial. Una aposta decidida perquè tots els territoris, des de l'Ebre fins els Pirineus, tinguessin oportunitats semblants per créixer.
Més que una obra en sí el túnel va ser un símbol del que es podia fer. Malgrat una autonomia ja retallada per la Loapa i amb un finançament precari -que a dia d'avui encara dura-, la Generalitat va ser capaç de promoure una obra que va costar 38.000 milions de pessetes sense la participació de Madrid. La debilitat financera de la Generalitat no va ser excusa per tirar endavant la construcció del túnel, que va comptar amb el suport de la societat civil. La Caixa va deixar els diners necessaris a Acesa per complementar la inversió de la Generalitat. També es van sumar a l'operació entitats financeres més petites com el Banc de Sabadell, Caixa Catalunya o Caixa de Manresa.
L'obra no ha estat un èxit econòmic ja que el peatge del túnel amb prou feines ha servit per eixugar un 60% del cost de l'obra en aquests 25 anys. Però sí que ha estat una gran èxit social. Gràcies a aquesta infraestructura les comarques pirinenques han sortit d'anys d'aïllament i, gràcies al turisme i la construcció de segones residències, són avui una font de riquesa per a tot el Principat.
Però no tot el que té a veure amb el túnel del Cadí són conseqüències positives. La infraestructura també es va tirar endavant per ser l'inici, el detonant, de la construcció d'un eix europeu que en pocs anys havia d'enllaçar Barcelona amb Tolosa de Llenguadoc. Ja el 1984, en la inauguració del túnel Pujol explicava que allò era la llavor d'una gran euroregió que seria una realitat amb l'entrada d'Espanya a la llavors Comunitat Econòmica Europea.
Ara, 25 anys, després es pot dir que el president es va equivocar en relació a Europa i, sobretot, en relació a Espanya. Com ha passat amb moltes altres coses -el tren d'alta velocitat, sense anar més lluny- l'eix Barcelona-Tolosa va ser frenat pels estats espanyols i francès, que mai han estat a favor de millorar les comunicacions entre Catalunya i el sud de França. D'haver estat així l'economia catalana hagués estat menys dependent de l'espanyola i la provençal no hagués hagut d'estar pendent de París.
Tot i que s'han fet obres en el corredor, les catalanes finançades totes per la Generalitat i les franceses fetes amb fons europeus, l'eix que hauria de permetre anar de Barcelona a Tolosa amb quatre hores és avui una successió d'autovies, carreteres i trams d'autopista que deixen la comunicació si fa o no fa com als anys 80.
