El Palau de Congressos de Catalunya, ple de gom a gom, va esperar ahir la resposta d'Oriol Junqueras al discurs presidencial i èpic d'Artur Mas. Tots els militants d'ERC, la societat civil, els representants polítics i la premsa ho esperaven. Però Junqueras, amb el seu estil propi i didàctic, va optar ahir per fer quelcom diferent: una reflexió sobre la Catalunya real que de vegades la classe política i una part de la societat no contemplem.
Això va descolocar una part de l'auditori ahir, i no sabem si també va descol·locar Artur Mas i els representants de CDC.
Oriol Junqueras és el líder d'ERC però no deixa de ser, també, l'alcalde d'una població del cinturó industrial de Barcelona, un alcalde al qual han votat persones de substrats polítics i socials molt diferents als de l'independentisme clàssic. I Junqueras, en el seu pensament i en la seva acció, intenta de fa anys radiografiar, conèixer i sensibilitzar-se amb una Catalunya que no surt als diaris. Una Catalunya que viu fora de la bombolla del catalanisme, de la seva cultura i dels seus mitjans de comunicació.
I Junqueras i el nucli ideològic d'ERC creuen que sols arribarem a la independència si aconseguim traspassar la nostra pròpia "bombolla" nacional. Per això, sense papers, sense guió, i amb un gran nombre d'anècdotes, Oriol Junqueras va intentar explicar quin país tenim, i no quin país volem: les situacions socials complexes, difícils, les diferents cultures i llengües... I alhora va aportar una reflexió colpidora: ¿com serà la Catalunya del 2080? Tot plegat va sorprendre a una part de l'audiència.
La seva conclusió va ser: el projecte i l'estratègia cap a la independència han d'ésser, per força, plurals"
Junqueras, però, no es a permetre pràcticament ni una reflexió èpica, i la seva conclusió va ser: el projecte i l'estratègia cap a la independència han d'ésser, per força, plurals. Junqueras també va donar sortides: un encapçalament igual per totes les llistes sobiranistes, algun punt bàsic i encara un pas més: la realització d'un gran acte de totes les llistes sobiranistes per tal de donar la imatge d'un poble unit que segueix un objectiu: la independència.
Allò que Junqueras no va dir --i que sí es va comentar al Palau entre els assistents-- és que una llista única no és garantia de majoria. Alguns esmentaven els exemples del Quebec i d'Escòcia, i sentenciaven: "Catalunya ha de ser diferent i ha de tenir l'oportunitat de demostrar al món que aquí no hi ha únicament una opció política que vol la independència sinó que són diferents opcions que segueixen l'objectiu comú de la independència i que, junts, acumulen la majoria del nostre Parlament nacional".
Tot i les portades i descripcions interessades que s'han vist a la premsa durant el dia d'avui, el cert és que l'aplaudiment més fort de la nit va ser durant l'encaixada de mans, al final de la conferència, entre Junqueras i Mas. Ambdós van rebre un missatge clar dels assistents a l'acte: trobeu el consens i porteu-nos a la victòria.
