La llei electoral torna a ésser a l'agenda política. Els esdeveniments i la situació del país ho han propiciat. La nostra classe política, conscient de tot allò que ha succeït i dels índexs de desafecció política existents en la nostra societat, ha decidit reemprendre el debat de la llei electoral del país, com a mesura que pugui contrarestar el sentiment actual de la població envers la política i els seus representants.
La nova llei electoral, òbviament, no serà la panacea. Caldran altres mesures i iniciatives per tal de recuperar la confiança, la fe i el suport de la gent per la política i la gestió de la cosa pública. Però, tot i això, és un primer pas. Un impuls per sortir de la situació en la qual ens hi trobem. Divendres passat es va constituir la ponència parlamentària que, en un termini de 3 mesos, hauria d'enllestir, recordem-ho, una llei electoral catalana pròpia. Sí, repetim-ho: una llei electoral pròpia, ja que el nostre país, hores d'ara, funciona amb una llei electoral heretada de la Transició.
Han passat molts anys i no pot ésser que continuem així. Cal que tots els partits siguin generosos i consensuïn una llei que reflecteixi la realitat del país, tant a nivell de població com de representació dels diferents territoris que el formen. Però més enllà de la divisió territorial, del repartiment d'escons, del pes de la població o, d'altra banda, de la confecció de llistes obertes o desbloquejades, que, sense cap mena de dubte, són els punts claus de la llei, hi ha la realitat d'avui en dia. Som al segle XXI, a l'era d'Internet i de les noves tecnologies, i com a tal, la nostra llei electoral ha de recollir els nous mecanismes de participació i de vot que són possibles a través d'aquestes noves eines.
No és un tema menor, no és un tema a deixar de banda. Cal tenir-lo ben present. La nova llei ha d'ésser més participativa, ha de facilitar el vot a tot elector que vulgui fer-ho, ha de tenir en compte els nous instruments d'aquest segle i els avantatges que tenen. D'aquí que el vot electrònic o, altrament anomenat vot-e, és fonamental. Per tant, la llei electoral catalana l'ha de recollir, l'ha de contemplar, l'ha de tenir present. Una nova llei sense aquest aspecte, serà una llei limitada, coixa, mancada d'un punt imprescindible en el món d'avui en dia.
Els polítics comenten que cal que la gent voti, que el poble parli, que la democràcia es practiqui. Hi estic d'acord. Cal que així sia. Ara bé, ells com a responsables, han de fer tot allò que sigui al seu abast per tal que aquesta participació sigui el menys costosa possible, el més fàcil per al votant. Les noves tecnologies, Internet, el vot-e poden contribuir-hi. De ben segur que el nostre jovent, així com tots aquells ciutadans més avesats a les noves tecnologies participarien més en tots els processos electorals que es duguessin a terme al nostre país. En diversos països, aquesta mesura ja està implementada i, a més, funciona amb èxit.
Catalunya no pot quedar-ne al marge. El nostre país ha de tenir una llei electoral pròpia. Portem massa anys sense tenir-la. No ens podem permetre més retards. La nostra classe política hauria d'ésser generosa amb el país, amb la seva gent i, en definitiva, amb la democràcia. Necessitem una nova llei electoral on, d'una banda, proporcionalitat i territorialitat hi siguin presents i, d'altra banda, la proximitat, la participació i el vot-e en siguin també elements claus.
