Constance Okollet és una camperola del poble ugandès de Asenget. Té 45 anys, està casada, té set fills i viu des de fa 17 anys en aquest poble amb el seu marit treballant com a organitzadora comunitària per a una associació de dones. A través de les audiències climàtiques que organitza l'associació internacional Intermon Oxfam a tot el món, s'ha pogut conèixer la manera com el canvi climàtic està afectant la comunitat de Constance, on amb pocs anys ha passat de dependre del cicle habitual de pluges i sequera, a viure un nou cicle basat en pluges intenses que inunda camps i cases, i que alhora obliga la seva comunitat a refugiar-se al nord del país. També pateixen severes sequeres que han deixat sense aigua els camps i han fet desaparèixer els punts de proveïment d'aquest recurs bàsic, provocant en ambdues situacions casos de gana i malalties.
Avui ha començat a Copenhaguen la Cimera Nacions Unides sobre Canvi Climàtic. Els Estats Units i Xina, en els últims dies, han fet gestos que han reanimat un procés que tothom ja el condemnava al fracàs. Però els països menys desenvolupats del món i les organitzacions internacionals que els ajuden continuen mirant-s'ho amb extrema preocupació. Ara fa pràcticament deu anys, l'any 2000, a la Cimera del Mil·lenni de Nacions Unides, la comunitat internacional va adoptar un conjunt històric de fites que havien de reduir de manera notable els nivells de pobresa, malaltia, fam i analfabetisme al món. Molts d'aquells objectius (coneguts com els Objectius del Mil·lenni) sembla que no s'assoliran abans del 2015, però les organitzacions internacionals coincideixen que l'avanç ha estat significatiu.
Ara, però, el canvi climàtic amenaça de revertir aquests progressos. Els impactes del canvi climàtic en aquests països són una evidència cada cop més recorrent: tempestes, inundacions, sequeres, malalties i canvis estacionals provoquen que per aquelles persones que ja viuen al límit, un petit increment del risc climàtic pot arribar tenir conseqüències catastròfiques. Organitzacions humanitàries com Intermon Oxfam denuncien des de fa temps que aquesta situació no pot continuar. Reivindiquen que Copenhaguen ha de desembocar definitivament a un nou marc global de lluita contra el canvi climàtic, basat en la mitigació, sí, però també amb l'adaptació.
La comunitat internacional hauria d'assumir un nou compromís per a finançar l'adaptació al canvi climàtic, que superi la històrica promesa de destinar el 0,7 per cent de l'ingrés dels països rics a ajuda i desenvolupament. Reclamen un mecanisme financer global per a aquesta adaptació, gestionat d'acord als principis d'equitat, subsidiarietat, transparència i control de les comptes.
