El Protocol de Kyoto és relativament recent, es va aprovar l'any 1997 i és vigent des de 2005. Tanmateix els seus acords expiren l'any 2012. Per aquest motiu, Nacions Unides està centrant grans esforços en la Conferència de les Parts COP15 que se celebrarà al desembre a Copenhaguen, que ha de permetre continuar l'activitat internacional en matèria de lluita contra el canvi climàtic més enllà del 2012.

Catalunya hi juga un paper important, ja que del 2 al 6 de novembre té lloc a Fira de Barcelona la Conferència de Canvi Climàtic. Durant aquests dies, més de 4.000 delegats de diversos països i nombrosos observadors internacionals treballaran per tal d'arribar a un text de possible acord a la conferència de Copenhaguen. La reunió representa, doncs, l'última reunió preparatòria prèvia a la cita danesa i és per tant, d'una importància cabdal.

La Conferència de Barcelona ha despertat força expectació entre els moviments socials de casa nostra, on una quarantena d'organitzacions han organitzat un seguit d'activitats emmarcades en la campanya "El clima no està en venda", que van culminar en la manifestació de dissabte passat a la Plaça Universitat de Barcelona.

Un fet que queda ben palès en comparar el que passava l'any 1997, quan es va signar el Protocol de Kyoto, i el que està succeint actualment en el marc del COP15, és la creixent atenció social i dels mitjans envers les negociacions de polítiques a escala internacional de mitigació d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. Un mal acord l'any 1997 hauria estat una mala notícia, però probablement hauria passat desapercebuda. Tanmateix, els governs no poden permetre's no arribar a un bon acord a Copenhaguen, la societat ja no els hi ho perdonaria.

Cal esperar, doncs, que la reunió de Barcelona serveixi a nivell global per aplanar el camí cap a l'acord de Copenhaguen, i a nivell regional, perquè el govern català s'impliqui definitivament en la lluita contra el canvi climàtic i deixi de banda plans de l'energia basats en combustibles fòssils i plans de desenvolupament d'infraestructures basats en models de transport clarament contaminants i petro-dependents.