El proper 3 de maig hi ha eleccions autonòmiques a Escòcia. Aquest fet no tindria més interès que unes eleccions normals, si no fos perquè el Partit Nacionalista Escocès té moltes possibilitats de guanyar-les i forçar una majora diferent de l’habitual, que és a l’entorn del partit laborista. L’interès està en que si es produeix aquest canvi, és previsible que el partit nacionalista convoqui, com ja ha anunciat, un referèndum amb la finalitat de consultar als escocesos si volen seguir units al Regne Unit o bé opten per la independència.
De fet, el líder nacionalista Alex Salmond ha manifestat que la pregunta serà més oberta, més flexible, que el SÍ o el NO, amb la finalitat que la majoria hi participi. Passi el que passi, la veritat és que la situació ha generat molt debat en el Regne Unit, com és natural, ja que fa tres-cents anys que Escòcia no és independent. La realitat és que el procés es porta sense crispació, exposant, els uns i els altres, les seves opinions, pel que fa a la idoneïtat o no de la independència. Probablement, la crispació seria molt més gran en altres latituds més properes a nosaltres, si es plantegés quelcom similar per a Catalunya o per al País Basc, posem per cas.
Una escòcia independent seria com molts estats dels anomenats petits de la UE, que, per cert, funcionen amb eficàcia i els seus ciutadans s’hi senten més identificats que no pas els dels estats grans, ja que el ciutadà percep més seva a l’administració més propera i és innegable que una Escòcia independent, en el futur, i Portugal o Finlàndia, actualment, tenen aquestes característiques, que per altra part, són les mateixes que ofereixen Catalunya i el País Basc.
En el si de la Unió Europea, ens convé una política comuna que englobi la voluntat general i respecti la diversitat i també una administració de proximitat, la dels estats petits i de les regions i/o nacions, que ofereixen una gestió propera a la ciutadania. Es tracta de que hi hagi voluntat política per entendre que a una situació d’aquesta naturalesa s’hi pot arribar amb total naturalitat, només hauria de caldre que els ciutadans en manifestin la seva voluntat. Temps al temps.
