En l'àmbit de la Unió Europea s'utilitza amb certa recurrència el concepte de diferents velocitats per il·lustrar que els estats membres avancen, en algun aspecte concret, amb ritmes diferents. Així, ens trobem que no tots els estats membres tenen l'euro, ni estan sota la política monetària que marca el Banc Central Europeu.

Un altre cas és el conegut com espai Schengen que acull els estats membres que tenen normes comunes per temes fronterers. Naturalment, els exemples exposats obeeixen a aspectes sotmesos a normes i consens, però hi he pensat en analitzar com evoluciona la sortida de la crisi a Europa.

Així, els ministres de finances del G-20, reunits a Londres, han constatat que hi ha símptomes que indiquen una certa recuperació de la crisi, però que aquesta no es produirà d'igual manera a tots els estats. En el cas d'Europa, es preveu una sortida de la crisi més propera per a França i Alemanya, mentre que el Regne Unit li costarà més i, més encara, a l'estat espanyol, de manera que podem constatar que la sortida de la crisi es produirà a diferents velocitats.

En la mateixa reunió, preparatòria de la que hi haurà als EUA a finals de mes de setembre, també si ha debatut la possibilitat i necessitat, segons alguns estats, de posar límits a les primes dels operadors i als bonus dels directius de les entitats financeres. L'acord total no hi va ser, però el camí està marcat en aquesta direcció.

També es va acordar mantenir els estímuls fiscals i ajuts diversos als sectors en crisi, però també establint que no pot ser per sempre. En definitiva, una reunió, la dels ministres de finances dels estats que ostenten el 85% de la riquesa mundial, que es pot catalogar de progrés, amb el benentès que s'ha aplanat el camí per la propera reunió dels caps del govern del G-20. Esperem que a finals de mes es consolidin les prediccions i propostes que s'han fer els ministres de finances.