Sovint comento la importància de que la Unió Europea camini sense pauses cap a l'Europa política. Actualment ja és, tot i la crisi, una potència econòmica, però encara li falta molt per ser un referent polític, tant pel que fa a l'interior, com a les relacions exteriors i de defensa. I és en aquesta mancança que es troben moltes de les febleses de la UE, que sovint nota la manca sense capacitat real d'actuar com un ens cohesionat i amb capacitat política. Dues situacions recents en són exemples prou clars. L'una és la dificultat de poder ser un actor que es faci respectar, pel que fa a les decisions de Rússia sobre l'energia, com podem comprovar aquests dies i més, tenint en compte la necessitat i dependència que té la pròpia UE de l'energia que prové de terres russes.
Finalment hem vist que s'ha aconseguit un tímid acord que permetrà l'entrada de gas i apaivagarà les dificultats de manca de subministraments a estats de la UE, però aquest acord sona com una solució del moment i no o pas com un acord en ferm i durador. Per altre part, el conflicte o millor dit la guerra entre Israel i Hamàs, també requereixen d'una UE amb capacitat política i de defensa, que podes influir i imposar, si cal, un acord de pau. Hem vist que, com ja ha passat altres vegades, la timidesa de les accions de la UE, tot i la bona voluntat de Solana, no porten enlloc i, en canvi, com també ha passat aquests dies, ens trobem en propostes de pau exercides per estats de la UE individualment, com és el cas de França.
Per aquest camí no anem be i no és la millor manera de defensar la seguretat dels ciutadans europeus. Esperem que entri en vigor el Tractat de Lisboa que, si s'aplica en clau europea, permet avenços significatius cap a la UE política i de la defensa, fet que aniria be, tant per la pròpia ciutadania europea com per món en general
