Ja tenim el Parlament Europeu perfectament confeccionat, amb majoria conservadora, seguida a distància pel grup socialista i més lluny per altres posicions polítiques que van des de l'extrema dreta a diferents opcions d'esquerra i ecologistes -passant també pels liberals i de l'Europa dels pobles. Tot plegat, una complexitat suficient per, almenys, fer-se estranya al ciutadà
acostumat als parlaments estatals, nacionals, regionals o autonòmics, en els que es veu clara la composició de forces i on són evidents les funcions del Parlament (com l'elecció del president de govern i també la seva funció legislativa i de control).
Tot això no està tant clar al Parlament Europeu, donat que aquest no decideix el president de la UE, només té possibilitats d'influir en la ratificació dels comissaris, l'elecció dels quals es fa des dels governs estatals. Tampoc té una clara funció legislativa, tot i que sí que hi té incidència, juntament amb el Consell de Ministres, per acabar de confeccionar les normes que més endavant ens influiran en un 75% de les nostres activitats.
En aquest escenari és evident la dificultat per a la ciutadania d'entendre el funcionament de les institucions europees i en particular del Parlament Europeu. Es pot entendre, doncs, que la reacció immediata sigui no valorar com a importants aquestes eleccions, amb el resultat d'una major abstenció que en les altres eleccions. La crisi econòmica i d'altres condicionats conjunturals també hi tenen la seva incidència. Així, els significatius percentatges d'abstenció són prou importants per tenir-ho en compte i donar-li l'atenció que es mereix, amb la finalitat que les eleccions al Parlament Europeu tinguin el protagonisme i la intensitat que li correspondrien per la importància de les decisions que es prenen a la cambra comunitària.
Es fa evident, doncs, que tots els actors que participen en el disseny, la gestió i la comunicació de la política europea, han de reflexionar i analitzar el que s'està fent malament i posar-hi solució. Així, donada l'actual composició política i econòmica del món cada vegada més globalitzat i amb grans àrees d'influència, convindria que els mandataris europeus, els partits polítics, les institucions i els mitjans de comunicació, i també la ciutadania, actuessin amb responsabilitat per tal de situar el marc polític europeu en el centre del debat. La finalitat de tot plegat: que la Unió Europea sigui sent un actor influent en el món, un fet que afavoreix la pròpia ciutadania europea.
