Aquests dies hem pogut comprovar les dificultat de la Unió Europea pel que fa a la comunicació als ciutadans. D'una banda els resultats de les eleccions al Parlament Europeu en les quals hi va haver una abstenció molt significativa, que va arribar a Catalunya a l'exageració de quasi un 65%. De l'altra part, les dificultats
que presenta la Unió Europea, també, de donar una resposta unitària a la crisi econòmica i alhora saber-ho comunicar de manera que la ciutadania europea percebi i entengui els avantatges d'anar junts.
I, mentre Europa es debat en aquestes dificultats, el món, naturalment, va funcionant i canviant molt de pressa, seguint l'acceleració que imprimeix la globalització i la tecnologia als canvis polítics, socials i econòmics. Així, observem que hi ha quatre estats, altrament supeditats als dictats d'occident, que demanen amb veu alta el seu reconeixement internacional, com són Brasil, Rússia, Xina i Índia, que es reuneixen sota les sigles de BRIC, que representen les seves pròpies inicials. A aquests, ara ja influents estats, el món els ha de tenir en compte en els seus propis equilibris de poder.
D'altra banda, veiem que el Japó està preparant la seva ciutadania perque accepti que el seu enemic tradicional, la Xina, en breu els passarà pel davant com a potència econòmica. La Xina, doncs, superarà el Japó en Producte Interior Brut i se situarà en segon lloc per darrera dels EUA i pel davant del mateix Japó, França, Alemanya o el Regne Unit, situació impensable només fa deu anys. I és en aquest escenari que la Unió Europea ha de reaccionar i deixar de mirar-se el melic, sortint de la visió local i dels nacionalismes estatals, amb la finalitat d'impulsar d'una vegada per totes l'Europa política i de la defensa, elements indispensables per donar cohesió a la seva capacitat econòmica que, junts els 27 estats membres, supera a la dels EUA.
Si no es fa així, ens podem trobar que quan es vulgui reaccionar no hi siguem a temps, perquè els nous actors del món actual ja estaran plenament consolidats. Hi som a temps si no ens perdem entre els embolics interns. I, si hi arribem, d'aquesta reacció en clau europea en parlarà bé la pròpia ciutadania europea i el món en general.
