Ja es veia a venir, però va ser amb la informació d'Eurostat del 14 de novembre en que es va confirmar que les dades econòmiques, corresponents al tercer trimestre d'enguany, han situat a la zona euro al llindar de la recessió. En aquest trimestre, el Producte Interior Brut (PIB) de la zona euro ha disminuït un 0,2% respecte al trimestre anterior, fer que implica el decrement del PIB durant dos trimestres consecutius. Pel que fa a nivell d'estat, Alemanya acumula una nova baixada de 0,5% i Itàlia també està en aquesta línia. I pel que fa a l'estat espanyol, en aquets tercer trimestre, ha tingut un creixement negatiu del 0,2%, per primer cop des de més de deu anys.
De fet, les previsions pel 2009 no són gens esperançadores, donat que es preveu un decrement del 0,5% del PIB, a la zona euro, amb increments també de l'atur, de manera que es constata que la crisi encara no tocarà l'any que ve. I pel que fa al planeta, l'OCDE ha publicat que l'activitat econòmica disminuirà un 0,9% al Estats Units un 0,1% al Japó.
Per altre banda, les previsions de l'atur en els estats membres de la UE, la OCDE els situa en un 7,2% en 2010. Veiem doncs que les previsions de l'economia europea i mundial no són gens favorables, de manera que els governs i tots els actors polítics, socials i econòmics, el millor que podrien fer, és cercar posicions de consens amb la finalitat de trobar sortides a la complexa situació que ens trobarem en el futur immediat i, més, si tenim en compte que provenim d'un cicle econòmic expansiu de fa més de quinze anys, en el que tots ens hi hem acostumat.
Ara toca que la inversió pública arribi a on no hi pot arribar la privada, amb la finalitat de que l'economia no s'aturi i també toca establir unes normes concretes, que ja s'han visualitzat a la Cimera del G-20, que evitin els excessos especulatius i cohesionin i regulin, en un marc de llibertat, les relacions econòmiques i financeres.
