El president Mas ha tornat a la capital europea. Aquest cop ha provat d'emmarcar la visita en l'agenda rutinària del dia a dia però és evident que ningú l'ha llegida així: a tall d'exemple, l'expectació mediàtica que ha rebut no és comparable a la de cap altre dirigent autonòmic.
El país viu un moment important, qualsevol pas té conseqüències i tothom n'és conscient: a Barcelona, a Madrid i a Brussel·les.
De fet, les apel·lacions a no sobredimensionar les reunions amb tres comissaris europeus xocaven amb una realitat que Mas va descriure sense escatimar detalls: a Catalunya hi ha un moviment popular en plena ebullició, sense comparació enlloc més de la UE, i que les autoritats comunitàries farien bé d'escoltar. A més, els va recordar –un avís molt significatiu─ que això passa a un territori que és contribuent net des del primer dia i que està molt ben posicionat per a la internacionalització empresarial. Democràcia i economia: que en prenguin bona nota als despatxos d'aquesta gran gàbia daurada que massa sovint sembla ser el govern d'Europa.
El viatge ha permès explicar de primera mà a l'eurocomissari d'Economia com actua l'executiu de Madrid amb Catalunya"
Què pretenia, doncs, la Generalitat traient ferro a la visita? Que ningú n'esperés fruits concrets. La feina de veritat per buscar aliats es fa per altres vies i, sense dubte, més a Berlín, a París i a la city londinenca que no pas a Bèlgica. Però el viatge del dia 30 de setembre ha estat important sobretot per una raó: ha permès explicar de primera mà a l'eurocomissari d'Economia Olli Rehn com actua l'executiu de Madrid amb Catalunya.
Ha permès fer el llistat de greuges que el Govern està ultimant. I això és essencial ara, quan la Comissió Europea s'haurà de pronunciar –sense ser vinculant─ sobre els pressupostos espanyols, un fet inèdit. Com sol dir l'eurodiputat Ramon Tremosa, això ajudarà a frenar els governs que vulguin fer "AVEs sense passatgers o aeroports sense avions".
