Barcelona · El govern d'Artur Mas va començar amb força i el país i la societat va donar-li cent dies, però quan encara no s'ha esgotat el temps de treva comença a haver-hi una remor de fons que no entén res. El país volia i vol esperança, rigor, fermesa i austeritat, però està sorprès perquè els missatges són alarmistes i semblen exagerats. Parlar de ruïna o de suspensió de pagaments està deprimint a tothom.

I moltes de les mesures preses són, més que efectives i serioses, ridícules, ja que no toquen el moll de l'os de la crisi. El que no pot fer un govern amb la seva acció i alarmisme és destrempar el país, aterrint els ciutadans. I si això ho fan "els millors", potser hauria calgut posar-hi gent "normal", com la que cada dia fa funcionar el país i creu en ell.

Un govern que pretén fer la transició nacional ha de ser fort, i ha de tenir la fermesa de dir la veritat. El problema no ha estat el tripartit o, perquè no dir-ho, els últims 8 anys del president Jordi Pujol, sinó l'espoli d'Espanya que ens col·loca en una situació insostenible.

I avui sembla que la comunicació del nostre govern és només donar missatges per atemorir als funcionaris, a la resta dels ciutadans i a la nostra societat civil. Potser no tenen la voluntat de fer-ho, però el resultat és aquest.

El president Artur Mas ha de canviar el missatge... ja. Se li està acabant l'estat de gràcia, inclòs el dels seus.