El tripartit no se'n va sortir amb la comunicació. Però el govern Mas no té ni comunicació ni estratègia; només hi ha els monòlegs setmanals del comunicador i ideòleg Quico Homs, i com a estratègia màxima, mantenir amagat al President.
En el dia d'avui, el president de la Generalitat ja sap que no té política de comunicació i que refiar-se del grup Godó és un suïcidi. Ell, personalment, ja va patir una ganivetada a l'esquena de La Vanguardia l'endemà de la seva conferència sobre la transició nacional a Madrid. Va ser un toc d'atenció dels poderosos, "què s'ha cregut aquest noi?". Persones properes al president Mas li estan recomanant des de fa setmanes canvis en comunicació i li manifesten que el que necessita aquest govern són professionals amb experiència i prestigi, no aficionats.
L'estratègia que se li ha proposat és no amagar-se, i obrir-se a la premsa catalana de veritat, més enllà del grup Godó, que després del 20-N, si hi ha majoria absoluta del PP, es col·locarà al costat del poder, com ha fet sempre, amb Franco, González, Aznar, etc.
Cal un canvi en les maneres de fer, per aconseguir coincidències i complicitats amb els professionals dels mitjans i protegir els intents de destruir l'element més poderós de l'aparell de comunicació públic: la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el seu mitjà i eina de sensibilització líder, TV3.
Artur Mas ha de liderar el govern amb decisió, amb canvis evidents en el seu executiu i teixint noves aliances que encara seran més necessàries i evidents després del 20-N, si no es vol convertir en un satèl·lit del PP.
President Mas, lideri, doni la cara, no es tanqui a la Plaça Sant Jaume. El país necessita lideratge i fermesa.
