Pere Sampol i Mas (Montuïri, 1951) és enginyer tècnic en Electrònica Industrial. Des de l'any 1976 és militant del PSM-Entesa Nacionalista, partit en què ha ocupat diferents càrrecs orgànics. Ha estat regidor a Montuïri i portaveu dels grups del PSM-Entesa Nacionalista al Consell de Mallorca i al Parlament de les Illes Balears. Des del 1995 fins al 2003 ha estat successivament vicepresident del Consell i del Govern. Actualment és senador autonòmic per les Illes Balears.
1. Un dels punts més remarcables del programa electoral d'Unitat per les Illes és el tema del finançament. Podria explicar quines son les causes que condicionen el pes d'aquest punt al seu programa electoral?
El finançament autonòmic és l'eix principal del nostre programa electoral perquè les Illes Balears estam en una situació de vertadera emergència nacional. Els darrers estudis afirmen que la diferència entre el que es recapta a Balears i la despesa que l’Estat hi fa equival a almanco un 15% del nostre Producte Interior Brut. No hi ha cap regió del món que sigui objecte d’un espoli fiscal comparable per part del seu propi Estat. Estam parlant d’una pèrdua per
a les Balears de més de 3.000 milions d’euros anuals. Pensau un moment com podríem millorar les pensions, les escoles, els hospitals, els transports públics, les carreteres, els equipaments culturals, la rehabilitació del territori, la reconversió de les zones turístiques degradades, les polítiques de normalització lingüística i d’integració dels immigrants... si disposàssim d’almanco dues terceres parts d’aquesta quantitat. Aquesta situació, que és responsabilitat tant del PP com del PSOE, justifica plenament la creació d'Unitat per les Illes. A més, la propera legislatura serà clau, perquè s’haurà de negociar un nou sistema de finançament autonòmic. I només es podrà aconseguir un sistema que sigui just amb les Illes Balears si la nostra candidatura entra al Congrés dels Diputats.
2. La coalició que vós liderau engloba un ample ventall de forces polítiques, amb el nacionalisme com a únic punt comú en aparença. En quin moment partits tan dispars com el PSM, UM, Esquerra i Entesa per Mallorca se seuen i son capaços de conciliar un projecte comú com és Unitat?
És cert que a aquesta candidatura li donen suport partits diferents, que han estat competidors electorals i segurament continuaran sent-ho en el futur. Però aquests partits han estat capaços d’aparcar les diferències, de renunciar al protagonisme, per treballar conjuntament a favor dels interessos generals de les Illes Balears. Tots hem entès que és l’hora de pensar en les Illes Balears, i no de pensar en els partits. Això hauria de fer reflexionar a molta gent. Ara l’objectiu comú és aconseguir, per primera vegada en la història, la presència de diputats al Congrés que puguin defensar amb total llibertat els interessos dels ciutadans d'aquesta terra, sense dependre de cap partit d’àmbit estatal. A Unitat per les Illes tots som conscients que és urgent solucionar la marginació econòmica que històricament han patit les Illes Balears, i que continuam patint.
3. Considerau que a unes legislatives estatals la definició "nacionalista" pot ésser una trava per obtenir el vot del ciutadà balear?
Unitat per les Illes es dirigeix a totes les persones de les Illes Balears, perquè tothom es beneficiaria de tenir una veu al Congrés que tengui com a prioritat absoluta la defensa dels interessos de les Illes Balears. La nostra candidatura transcendeix el nacionalisme, va més enllà de les etiquetes. Unitat per les Illes vol representar la voluntat de totes les persones que estan fartes del teatre que ens ofereix el bipartidisme PP-PSOE i que volen que hi hagi a Madrid una veu independent que parli clarament i amb llibertat dels problemes reals i de les aspiracions de la gent de les Illes Balears.
4. La realitat, però, és més complexa del que sembla. Què hauria de motivar al votant perquè exerceixi el "vot útil" per Unitat?
El PP i el PSOE demanen el vot no perquè estiguin convençuts que la seva respectiva opció és la millor, sinó perquè l'altre és pitjor. Rajoy demana el vot perquè Zapatero se'n vagi a ca seva, i Zapatero perquè no torni Rajoy. Al final, tendrem más de lo mismo: Rajatero. Front a això, a Unitat per les Illes feim una crida humil, però carregada d'esperança i d'il·lusió. Nosaltres, simplement volem que se'ns deixi sentir la nostra veu, perquè no se'ns ha sentit mai i tenim moltes coses a dir. Durant 30 anys ningú no ha defensat al Congrés i al Senat els interessos de les Illes Balears, perquè no teníem ni cara, ni ulls, ni veu. Érem invisibles. Jo deman el vot de totes aquelles persones que volen canviar aquesta situació.
5. A nivell estatal, quin creis que hauria d'ésser el camí a seguir per aquells partits nacionalistes que no veuen correctament representat el seu poder autonòmic al Congrés dels Diputats?
Fins ara els diputats i els senadors dels partits i coalicions nacionalistes dels diferents territoris de l'Estat han seguit cadascú la seva estratègia política. La qual cosa és una opció legítima, i s'han aconseguit moltes coses, però és possible que aquesta dinàmica també hagi afavorit el manteniment de l'hegemonia del bipartidisme PP-PSOE. Potser ha arribat el moment d'unir forces, i que tota aquella gent que tenim una visió alternativa de l'Estat espanyol, com un Estat vertaderament plurinacional i pluricultural, treballem plegats en determinats àmbits per aconseguir objectius comuns.
6. Us sentirem xerrar en català al Congrés?
M'agradaria molt. De fet, un d'aquests objectius per als quals podem trobar aliats entre la resta de partits amb representació parlamentària a Madrid podria ser aconseguir que les llengües oficials de l'Estat distintes del castellà fossin presents a les Corts Generals. A Unitat per les Illes apostam fermament per la diversitat cultural i lingüística de l'Estat, no com altres que diuen que defensen el català i fan tots els mítings en castellà. Nosaltres consideram que hauria de ser perfectament normal el fet de poder parlar de manera habitual en català, en gallec o en èuscar al Congrés o al Senat. No demanam la lluna, demanam coses que són absolutament normals a països com Bèlgica, Suïssa o Canadà.
