Joan Ridao (Rubí, 1967) és el cap de llista d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Congrés per Barcelona. El candidat republicà assegura que, des de Madrid, centraran els seus esforços per obtenir una millora en el finançament i les infraestructures. Alhora, però, defensa que faran pedagogia per a visualitzar "les dificultats i els condicionants que suposa ser dependents". Ridao té les idees clarees, "si hi ha joc, jugarem". Tot i això, adverteix que els requisits per donar suport a la investidura del candidat del PSOE, José Luís Rodriguez Zapatero, són "prou coneguts". ERC defensa que s'ha esgotat la via autonomista i que l'esquerra espanyola ha ofert tot el que podia donar de si. Què van a buscar al Congrés en aquesta legislatura?
El 2004 vam fer una aposta estratègica amb l'esquerra espanyola: obtenir un Estatut potent i ambiciós, a canvi d'un encaix federal. Aquest model de l'Espanya plural no ha estat possible. Ho vam intentar, però no hi va haver reciprocitat, ni cap oferta federal consistent. Per tant, l'única solució possible és tenir estat propi.

Això no significa que haguem de viure la travessa del desert, sense marcar-nos objectius a curt termini. La millora del finançament i les infraestructures són factors estratègics pel futur més immediat. A Madrid, es cou bona part de l'escanyament que pateix Catalunya. No podem quedar-nos de braços creuats i desistir la responsabilitat de treballar per l'interès general dels catalans.

Però, en la Conferència Nacional de l'octubre, el seu partit es va marcar com a objectiu aconseguir una majoria social i política per a la independència. Es pot construir des de Madrid?

Al marge d'obtenir una majoria social i política suficient, que s'aconsegueix construïnt la nació, hem de tenir un país preparat. Quan llancem el desafiament final a l'Estat, hem d'estar preparats amb unes requisits mínims coberts: estructures pròpies d'estat i una economia competitiva i internacionalitzada. Aquestes condicions s'obtenen governant, sent present a les institucions catalanes, i, alhora, arrencant algunes de les peces perdudes a l'Estatut del 30 de setembre. Això s'adquireix fent política a Espanya.

Per tant, centraran els seus esforços en aconseguir una millora en finançament i infraestructures... 

 No anem a governar Espanya. No vull ser ministre, ni tenim la voluntat d'ajudar a la governabilitat de l'Estat. És cert, però, que podem rebre millores per Catalunya i que, alhora, ho siguin per la resta d'Espanya. Tampoc anirem a fer pedagogia sobre el fet diferencial català perquè pensem que és estèril i inútil. Apostem pel contrari. Pedagogia de Madrid cap aquí: visualitzant les dificultats i els condicionants que suposa ser dependents i pagar uns impostos sense rebre, després, el que ens mereixem.

"Aquest model de l'Espanya plural no ha estat possible

Un finançament òptim, el traspàs de Rodalies i un bon desplegament de l'Estatut, pot dificultar l'adhesió d'aquells que volen la independència per motius pràctics?

No crec en l'estratègia marxista del quant pitjor, millor. Seria una irresponsabilitat, un càlcul egoista i partidista esperar que tot peti per guanyar adeptes. La millora del finançament és de sentit comú per augmentar les pensions o tenir una sanitat com la que ens correspon. A, curt termini, hem de treballar perquè la gent visqui millor. I no és incompatible que, poc a poc, creixin les adhesions a favor de l'autodeterminació.

Vostès pronostiquen, i les enquestes així ho corroboren, que guanyarà el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Votaran a favor de la investidura del seu candidat, José Luís Rodríguez Zapatero?

Precisament perquè pensem que el PSOE pot guanyar les eleccions per majoria relativa, hem fixat unes condicions prèvies. Abans d'arribar a qualsevol d'acord, exigirem la publicació de les balances fiscals. Reclamarem un finançament que redueixi el dèficit a un terç i que, gradualment, ens acosti al concert econòmic. També demanarem que s'incrementi la despesa social fins arribar al 27'5% del Producte Interior Brut estatal. I, finalment, demanarem que es culmini la transició, apostant per la plurinacionalitat, amb l'ús del català a les institucions espanyoles. Els requisits són prou coneguts. Si es compleixen, podríem arribar a acords puntuals. En cas contrari, no.

 Per tant, no serà una clàusula indispensable el traçat del Tren de Gran Velocitat per Barcelona?

No. Em sembla grotesc que els partits s'hagin d'anar inventant cada dia una variable més. Serà un tema a discutir després de les eleccions. S'ha d'obrir un procés de reflexió, però no és urgent perquè la connexió amb França està prevista pel 2012. Nosaltres estem en contra de l'actual traçat. Preferim l'alternativa del carrer Aragó. Som coherents, però pensem que no hi ha cap pressa. Després del 9 de març, traslladarem el debat a Madrid.

Tot i això, Zapatero, en una entrevista televisiva, assegurava que amb Esquerra "s'ha produït un distanciament des del principi de legislatura i no entren dins l'agenda de prioritats pel diàleg"...

També va dir que no ho faria amb Convergència i Unió (CiU), després d'haver expressat un cert interès. En campanya, tot allò que és català, no ven. Incomoda i perjudica els partits espanyols. En tot cas, si després de les eleccions, la correlació de forces ens és favorable, Zapatero haurà d'arribar a acords amb altres formacions polítiques. Si hi ha joc, jugarem. No tenim obsessió per tenir un paper decisiu, si el PSOE no ho vol. Però temps al temps.

No els preocupa quedar exclosos?

Com diuen els manuals de ciència política, l'objectiu d'un partit és governar. Nosaltres no ho anem a fer a Espanya, però sí a tenir un paper rellevant per defensar els interessos de Catalunya. És legítim que Zapatero triï els seus aliats, però penso que el PSOE reproduirà la mateixa dinàmica de l'última part de la legislatura, on ha estat capaç d'arribar a acords amb diferents partits. No crec que tingui una aliança estable i permanent amb un sol grup. En qualsevol cas, no m'obsessiona perquè si no es compleixen les condicions que he citat abans, no hi haurà cap més alternativa que situar-nos a la oposició.

Temen que un possible acord PSOE - CiU afecti al Govern català?

La principal repercussió en termes d'estabilitat política a Catalunya seria neutralitzar el paper del líder de CiU i cap de l'oposició, Artur Mas. Ningú s'imagina un govern PSOE - CiU, amb Duran i Lleida com a ministre i Mas criticant algunes decisions al Parlament de les quals en seria corresponsable a Madrid.

"treballem per aconseguir una majoria social a favor de l'autodeterminació

En la pròxima legislatura el Tribunal Constitucional (TC) es pronunciarà sobre l'Estatut i s'especula amb un possible acord PSOE - Partit Popular per tancar el mapa autonòmic. Com actuarà Esquerra?

És cert que els programes dels dos partits espanyols anticipen una clausura del mapa autonòmic. Per tant, això només ho podrem variar si la correlació de forces ens és favorable. En segon lloc, no ens podem posar la bena abans de la ferida, tot i que és molt provable que la sentència del TC sigui adversa. L'únic que podem fer és mirar de posar-nos d'acord i buscar la màxima unitat per donar una resposta seriosa i contundent, davant del xoc de legitimitats entre el pronunciament d'un tribunal i la voluntat expressada per una àmplia majoria dels catalans.

Amb la davallada de vots a les municipals, Esquerra va argumentar que no havia sabut explicar prou bé la seva estratègia, especialment, el pacte d'Entesa. S'ha fet pedagogia des del maig fins ara?

És veritat que una part la pèrdua de vots es deu a no haver exposat millor el nostre projecte. Això va fer que intensifiquéssim el procés de pedagogia interna per precisar l'estratègia que seguim des dels 2003. Hem fet actes de proximitat i hem detallat la feina feta pel govern català en el darrer any. No dic que hàgim reeixit el 100%, però crec que hem fet un esforç important. Després del 9 de març, veurem si el resultat és exitós com esperem.

Vostè afirmava en una entrevista amb els subscriptors de La Vanguardia que el 2014 "no té per què ser la data per la independència", sinó que és una data per a la democràcia. Ho pot aclarir?

Vaig dir que el referèdum previst pel 2014 pot ser que no surti bé. Si és així, no ha de suposar un drama i no hem de defallir. L'important és fixar una data que ens estimuli, un horitzó que ens mobilitzi a treballar per aconseguir una majoria social a favor de l'autodeterminació. Per això, més enllà de guanyar o perdre el plebiscit, ningú pot qüestionar que és una data per a la democràcia.

 La disputa entre Carod i Puigcercós pel lideratge del partit, l'aparició de sectors crítics... la sensació de desordre intern, pot perjudicar el resultat electoral?

Són diferents accents i maneres de fer, però és públic i notori que no hi ha grans diferències estratègiques i ideològiques profundes entre els dos dirigents. No té per què repercutir en els eleccions de diumenge. Ja se sap que un partit gran és complex i la gent no és tan ximple com pensen alguns.

Els resultats del 9 de març marcaran el pròxim Congrés d'Esquerra previst a la tardor?

Estic convençut que tindrem un resultat positiu. Però no és incompatible amb un debat seré i constructiu de cara a un Congrés que servirà per renovar l'equip, si s'escau, i ajustar la línia estratègica. Però, ara no tinc res més al cap que les eleccions de diumenge. El què hagi de venir, ja vindrà.